Estudi de la capacitat immunoestimuladora de mycobacterium vaccae i d'altres antígens micobacterians en el ratolí i el malalt tuberculós
- Autores: Elisabeth Rodríguez Güell
- Directores de la Tesis: M. Luquín Fernández (dir. tes.), Esther Julián Gómez (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2010
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Carles Alonso Tarrés (presid.), Carme Roura Mir (secret.), Mercè Corominas Sánchez (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
La tuberculosi (TB) representa un dels problemes sanitaris més importants al món ja que, tot i que existeix un tractament, arreu del món moren anualment entre dos i tres milions de persones per causa d'aquesta malaltia. En alguns casos, el llarg període de tractament quimioteràpic de la TB fa que alguns pacients no el compleixin correctament i que apareguin soques resistents als antimicrobians tradicionals. Per aquesta raó, calen mètodes de tractament alternatius amb urgència i, en aquest sentit, la immunoteràpia mereix una consideració particular.
La immunoteràpia associada a la quimioteràpia ha de servir per induir una resposta immune favorable a fi de combatre el bacil de la TB i, al mateix temps, reduir el període de tractament tot evitant els problemes d'incompliment.
D'una banda, un dels agents immunomoduladors més estudiats per al tractament de la TB és el sapròfit Mycobacterium vaccae. Durant dues dècades s'han fet diversos estudis clínics en diverses parts del món i la conclusió principal que se n'ha extret és que l'eficàcia varia entre individus i d'un lloc a l'altre. En aquests estudis s'han usat solucions de M. vaccae i composicions derivades d'aquest provinents de dues soques diferents que presenten diferent morfologia colonial, l'ATCC 15483T llisa i la NCTC 11659 rugosa. A més, es van usar suspensions de M. vaccae que contenen mescles complexes d'antígens que poden tenir diferents efectes en les cèl·lules del sistema immune.
D'una altra banda, els antígens específics de M. tuberculosis que són capaços de provocar la resposta immune més protectora encara romanen per identificar. El més interessant és que més del 40 % del pes sec del bacil de la TB està format per àcids grassos de cadena llarga, glicolípids i altres compostos que formen part de la tan particular paret cel·lular del bacil de Koch.
En la primera part d'aquest treball s'ha focalitzat l'interès en dos aspectes. En primer lloc, estudiar si les propietats immunomoduladores de colònies llises i rugoses de la mateixa soca de M. vaccae eren les mateixes o presentaven diferències. Així, es va estudiar la resposta immunològica in vitro d'esplenòcits de ratolins immunitzats amb una o altra variant morfològica de M. vaccae i de cèl·lules mononuclears de sang perifèrica (CMSP) de malalts TB i controls sans. En segon lloc, saber quins components de M. vaccae tenien l'activitat immunoestimuladora favorable per combatre la TB, ja que l'ús de components actius més purs poden evitar la presència de molècules immunosupressores i/o tòxiques, o des d'un punt de vista farmacèutic, una millor estandardització de les dosis. D'aquesta manera es va estudiar la resposta immunològica desencadenada per diferents fraccions de M.
vaccae rugós en esplenòcits de ratolins immunitzats i TB i de CMSP de malalts TB i controls sans.
A la segona part d'aquest treball l'interès s'ha centrat a estudiar la resposta immunològica enfront dels àcids micòlics purificats de la paret cel·lular de M.
tuberculosis en limfòcits de malalts TB i controls sans.
