Dinàmica dels assentaments i estructuració del territori a la laietània interior. Estudi del vallès oriental de l'època ibèrica a l'alta edat mitjana
- Autores: Marta Flórez i Santasusana
- Directores de la Tesis: Josep María Palet i Martínez (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2011
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Frédéric Trément (presid.), Joaquim Pera i Isern (secret.), Ignasi Grau Mira (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
-
Dialnet Métricas: 3 Citas
- Resumen
La tesis doctoral ha tingut com a objectiu estudiar l'evolució del poblament rural antic al Vallès Oriental i caracteritzar la dinàmica d'ocupació del sòl, les formes d'hàbitat i l'estructuració territorial antiga que es va desenvolupar al Vallès Oriental, sempre partint d'un marc cronològic diacrònic, que compren des d'època ibèrica fins a l'antiguitat tardana.
Pel que fa al marc geogràfic, el territori de la Laietania interior, grosso modo, ocuparia la zona de plana i suaus ondulacions localitzada entre les actuals comarques del Vallès Oriental i el Vallès Occidental fins al límit natural del riu Llobregat. Dins d'aquest ampli territori, el nostre estudi es centra en la zona central i baixa de l'actual comarca del Vallès Oriental, en l'àrea que equivaldria al sector nord del domini laietà interior. En general, l'àrea d'estudi ha comprès 27municipis i ha avarcat una superfície de 48.867 ha, que s'estén entre la Serra Litoral, la Depressió Prelitoral i la Serra Prelitoral catalanes. L'estudi del territori de la Laietania interior ha tingut com a objectiu fonamental la caracterització del paisatge arqueològic del Vallès Oriental. La recerca s'ha projectat des de la perspectiva teòrica i metodològica de l'Arqueologia del Paisatge i, per tant s'ha abordat de manera pluridisciplinar i diacrònica, amb la finalitat d'estudiar les variables del paisatge, tot creuant els resultats de les diferents disciplines: paleoecològiques, històriques i arqueològiques.
La perspectiva diacrònica ha tingut com a eix vertebrador l'Antiguitat Clàssica, però ha comprès també el període protohistòric (s. VI-III aC) i l'alta edat Mitjana (s. X-XI). El caràcter pluridisciplinar, per la seva banda, queda ben reflectit en els objectius, ja que aquestshan inclòs estudis de poblament rural i ocupació del territori, estudis de la xarxa viària i estructuració del territori (arqueomorfologia: cadastres i parcel¿laris), així com estudis regressius i documentals.
