Eficàcia d’un programa estructurat de rehabilitació cardíaca en pacients afectes de cardiopatia isquèmica

• Autores: Roser Coll Fernández
• Directores de la Tesis: Jaime Fernández-Llamazares Rodríguez (dir. tes.), Ramón Coll (dir. tes.), Manuel Monreal Bosch (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: catalán
• Tribunal Calificador de la Tesis: Benjamín Oller Sales (presid.), Carme Unyó i Sallent (secret.), Oriol Rodríguez-Leor (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina del trabajo
      • Rehabilitación (médica)
    • Medicina interna
      • Cardiología
  • Demografía
    • Mortalidad
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  TDX  DDD 
• Resumen

  • Les malalties cardiovasculars representen la principal causa de discapacitat i mort en el conjunt de la població espanyola. Els supervivents d’un primer episodi d’infart agut de miocardi presenten un risc elevat de mort i de nous episodis isquèmics. El pronòstic per la supervivència a llarg termini després d’un infart agut de miocardi, ha millorat per l’ús estès de procediments de revascularització, tractaments farmacològics efectius i per la prevenció secundària com la rehabilitació cardíaca. Malgrat que els programes de rehabilitació cardíaca són una recomanació de classe I en les guies de pràctica clínica, aquesta es troba infrautilitzada amb una baixa derivació dels pacients als programes. Tot i això, encara existeix controvèrsia sobre si és millor un programa supervisat o no supervisat. Per aquest motiu es va plantejar aquest treball, l’objectiu del qual és analitzar l’efecte d’un programa estructurat de rehabilitació cardíaca sobre el rati de mortalitat, de nous esdeveniments isquèmics i el control sobre els factors de risc cardiovasculars en pacients que han patit un recent infart agut de miocardi. Per la realització dels treballs que constitueixen la present tesi s’ha compartit la mateixa metodologia, basada en el registre FRENA (Factores de Riesgo y Enfermedad Arterial). Aquest registre reflecteix la pràctica clínica habitual en pacients afectes d’un infart agut de miocardi i proporciona coneixements sobre la història natural de la malaltia arterioscleròtica en una població no seleccionada de pacients. En el primer treball es van incloure 1.043 pacients que havien presentat un recent infart agut de miocardi i es van dividir en dos grups segons la participació o no en un programa de rehabilitació cardíaca. En el segon treball es van incloure 1.124 pacients afectes d’infart agut de miocardi i es van classificar segons la realització d’exercici físic supervisat o exercici físic no supervisat. En ambdós treballs es va comparar el rati de mortalitat, de nous esdeveniments isquèmics i el control sobre els factors de risc cardiovasculars. En el primer anàlisi els resultats confirmen que els pacients infartats que participen en programes de rehabilitació cardíaca presenten una menor mortalitat comparat amb els pacients que no participen en programes de rehabilitació cardíaca. No és varen trobar diferències en ambdós grups pel que fa al control dels factors de risc cardiovasculars. Cal destacar que segons els resultats del segon treball, després d’aplicar un anàlisi de propensió, l’efecte de l’exercici supervisat i no supervisat és el mateix sobre el resultat del control dels factors de risc cardiovasculars, però els pacients que realitzen exercici físic supervisat presenten un menor rati d’esdeveniment compost (nous esdeveniments isquèmics i mortalitat). Aquests resultats aporten informació novedosa sobre el paper de l’exercici físic supervisat en pacients amb malaltia coronària. Aquests resultats poden representar una aportació important en el disseny dels programes de rehabilitació cardíaca basats en l’exercici físic.