La present tesi doctoral es planteja realitzar un estudi fenomenològic sobre el fenomen social del downshifting. El fenomen consisteix en les estratègies individuals basades en la reducció del temps de treball per tal de reequilibrar els temps de la vida i revaloritzar i dotar de major centralitat el temps de lleure. La reducció del temps de treball comporta una correlativa reducció dels ingressos percebuts, però aquesta s’assumeix per part del o la downshifter, així com la pèrdua de capacitat adquisitiva i de consum, en tant que considera que els guanys en temps de lliure disposició personal són preferibles. El pressupòsit de la cultura downshifter és que la qualitat de vida rau en el control dels propis temps, en les relacions amb l’entorn proper i en les activitats d’autorealització personal, més que no en els diners, els béns materials o el el consum. En aquest sentit, el downshifting s’erigeix en una reacció contracultural davant l’actual model productivista i consumista del que Byung-Chul Han anomena la societat del rendiment. Els objectius principals de l’estudi fenomenològic són copsar en profunditat la gènesi i maduració de la idea del downshifting en els i les subjectes implicats, l’evolució del procés de transició i consolidació del nou estil de vida, i la comprensió exhaustiva tant de la seva lògica de funcionament intern, com de les estratègies adaptatives que duu a terme, com finalment del canvi de valors que proposa la cultura downshifter.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados