Oropharyngeal dysphagia after stroke: assessment and treatment

• Autores: Anna Guillén Solà
• Directores de la Tesis: Ester Marco Navarro (dir. tes.), Ferrán Escalada (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: inglés
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ramon Miralles Basseda (presid.), Rosa Maria San Segundo Mozo (secret.), Joaquin Gea Guiral (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Medicina del trabajo
      • Rehabilitación (médica)
    • Medicina interna
      • Neurología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  DDD 
• Resumen

  • Els transtorns de la deglució afecten un 29-67% dels pacients post-Ictus. L’aspiració silent, aspiració sense expressió clínica, afecta del 15-39% dels ictus aguts. La disfàgia pot comportar malnutrició, deshidratació, pneumònia broncoaspirativa i mort, i té impacte sobre els costos sanitaris. L’evidència científica suggereix que la detecció de la disfàgia en estadis precoços de l’ictus redueix el risc de broncoaspiració i és útil per determinar l’estratègia terapèutica. Aquesta tesi avalua la capacitat de dos tests clínics de cribatge, el Mètode d’exploració Clínica de Volum Viscositat (MECV-V) i Test de la tos amb àcid cítric (CCT), per la detecció de l’aspiració i l’aspiració silent, respectivament. El MECV-V consisteix en l’administració de líquid a diferents viscositats i volums sota control de pulsioximetria. Canvis en els signes de seguretat com són el to de veu, la tos durant o després del bolus administrat, la desaturació >3% de la saturació basal, és consideren com a test alterat i al pacient com a possible aspirador. EL CCT registra el número de pics de tos durant el minut d’ inhalació oral d’una solució nebulitzada d’àcid cítric a 1M. Es considera > 5 pics de tos normal, mentre que ?4 es considera disminuït i al pacient com a baix responedor o possible aspirador silent. En compració ala Videofluoroscòpia (VFSS), el gold estàndard, el MECVV detecta aspiració amb una sensibilitat del 88.2% i una especificitat del 71.4% , mentre que el CCT, detecta aspiració silent amb una sensibilitat i especificitat del 19% i 71%, respectivament. En conclusió el MECVV és un test de baix cost i fàcilment aplicable que compleix els criteris de test de cribatge en població afecte d’ictus; mentre que el CCT, a concentració 1M, no sembla un test útil aplicat individualment per la detecció dels potencials aspiradors silents. S’aporten dades recents sobre un assaig clínic dissenyat per valorar l’efectivitat de dues noves tècniques terapèutiques, l’estimulació elèctrica neuromuscular (NMES) i l’entrenament de la musculatura respiratòria, inspiratòria i espiratòria (IEMT) . Els pacients van ser randomitzats a la logopèdia clàssica (SST) , a NMES i SST o al IEMT i SST. La disfàgia es va avaluar amb el MECV-V i la VFSS, i la força de la musculatura respiratòria també es va recollir. La combinació del NMES o IEMT al SST millora significament els resultats en força respiratòria i els signes de seguretat de la deglució al final de la intervenció. Aquest estudi aporta noves evidències sobre teràpies emergents en el tractament de la disfàgia.