Aquesta és una tesi sobre uns espais literaris ignorats. La literatura sentimental de consum del primer terç del segle XX, sovint mal classificada, concentra dos d’aquests espais. Primer, perquè la literatura sentimental produïda per a homes s’associava sovint amb l’obscenitat i la pornografia, i estava sotmesa a severs condemnes d’ordre moral. Després, perquè els sistemes de validació literària encara no han trobat un encaix adient per a la literatura de consum. Paradoxalment, la millor literatura de masses, feta amb pretensions estètiques, és la més ignorada. Es feia necessari separar algunes coses: entendre per què es consideraven pornogràfiques o immorals algunes d’aquestes obres, i per què han estat excloses dels seus sistemes literaris. La comparació revela que els processos de condemna d’ambdós sistemes, moral i estètic, són anàlegs. Finalment, caldria donar subsidis per entendre una manifestació, a la literatura catalana —que comptava amb un mercat editorial força distint del de les altres literatures europees— d’aquests models literaris no canònics: l’obra de Josep Maria Francès, principalment les seves novel·les sentimentals, La rossa de mal pèl (1929) i Marasme (1938). Tanmateix, l’objectiu principal d’aquesta tesi no és fer una lectura profunda de l’obra de Francès, sinó oferir unes eines que possibilitin considerar-la sota un altre prisma. This is a thesis on ignored literary spaces. The mass-consumption sentimental literature of the first third of the 20th century, often poorly classified, concentrates both of these areas. First, sentimental literature produced by men was often associated with obscenity and pornography, and was subjected to severe moral convictions. Then, because the literary validation systems have not yet found a suitable fit for consumption literature. Paradoxically, the best mass literature, written with aesthetic ambitions, is the most frequently ignored. It was necessary to separate some different aspects to understand why some of these works were considered immoral or pornographic, and why they have been excluded from their literary systems. The comparison reveals that the processes of condemnation of both moral and aesthetic systems are analogous. Finally, it was necessary to generate new tools to understand a possible manifestation, in the Catalan literature —which had a literary market quite different from the other European literatures— of those noncanonical literary models, through the literary works of Josep Maria Francès, mainly his sentimental novels La rossa de mal pèl (1929) i Marasme (1938). However, the main goal of this thesis is not to make a thorough reading of the works of Francès, but providing tools that may allow reading his wok under a different prism.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados