Biosafety of spray dried porcine plasma for different viruses of interest for the swine industry
- Autores: Joan Pujols Romeu
- Directores de la Tesis: Jordi Casal i Fàbrega (codir. tes.), Francisco Javier Polo Pozo (codir. tes.), Joaquim Segalés Coma (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: inglés
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antonio Juárez Giménez (presid.), Ana María Carvajal Urueña (secret.), Francesc Xavier Abad Morejón de Girón (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
El productes de plasma dessecat per esprai (SDP) tenen un alt contingut proteic i són components útils per a moltes aplicacions, principalment com a productes valuosos per la nutrició animal. El plasma s'obté a partir de sang de porcs sans aptes pel consum humà. Durant l’obtenció, s’afegeixen anticoagulants i la sang s’emmagatzema en tancs refrigerats. Un cop a la planta de processament, la sang es centrifuga, per separar el plasma de la fracció cel?lular. El plasma es deshidrata en un procés d'assecat per polvorització per produir un producte final en pols. El dispositiu assecador crea microgotes per aspersió del plasma a alta pressió, l’aigua s'evapora per l'entrada d'aire a 170?250°C i una temperatura de sortida a 80°C. L'assecat per esprai o polvorització produeix diferents efectes simultanis de deshidratació, canvis de temperatura i altres efectes com canvis osmòtics, dany oxidatiu i desnaturalització proteica que podrien contribuir a explicar un procés encara poc entès d'inactivació microbiana. L'objectiu d'aquesta tesi va ser avaluar si el plasma porcí assecat per aerosol (SDPP), en forma de producte comercial i obtingut a partir de lots de milers de porcs y sotmès a tractament, podria transmetre o no alguns dels virus més resistents a altes temperatures y que per altra banda, de forma molt frequ?ent, afecten a la producció porcina. Atès que la majoria d'elles poden produir infeccions inaparents, fins i tot a l’edat de final d’engreix, el risc que es puguin trobar a a la sang de recollida d’escorxador no és menyspreable. En el primer estudi es va fer el seguiment de la transmissió del Parvovirus porcí (PPV) durant el subministra d’SDPP comercial, com a model de detecció de virus d'alta resistència tèrmica, en porcs susceptibles. Trenta?sis porcs Landrace x Duroc deslletats (28 d d'edat) van ser alimentats amb dietes que contenien 0 o 8% SDPP. El lot d’SDPP utilitzat contenia anticossos (ABs) per PPV (títol 1: 400). Es varen prendre mostres de sang dels porcs els dies 0 i 63 per a determinar si l'alimentació SDPP havia causat el desenvolupament d'ABs contra PPV, Virus de la síndrome reproductiva i respiratòria (PRRSV) o el Virus de la malaltia d'Aujeszky (ADV). La inclusió de SDPP a la dieta va millorar el creixement dels porcs sense seroconversió contra els virus estudiats. L'objectiu del segon estudi fou avaluar si l’SDPP comercial que conté genoma del Circovirus porcí tipus 2 (PCV2) podia ser un vehicle de transmissió d'aquest virus. Es varen utilitzar garrins Landrace recent deslletats de truges no virèmiques i seleccionats per baixos títols d'ABs. En aquest estudi, l'absència d'ABs enfront PCV2 en porcs experimentals no era necessari ja que els anticossos materns són comuns a les granges comercials. L’SDPP es va incloure en les dietes d'assaig a 0 o 8%. El lot SDPP utilitzat a l'estudi contenia 2,47 x 105 còpies d'ADN de PCV2 / ml mesurats per PCR quantitativa en temps real (qrt?PCR). Els porcs van ser mostrejats a dies 0, 10, 35 i 45 . No es va observar virèmia o seroconversió enfront PCV2 en porcs alimentats amb SDPP i tampoc no es va observar seroconversió a cap altre dels virus analitzats (PPV, el virus de la malaltia vesicular porcina i ADV). En el tercer estudi, l’SDPP que contenia ADN de PCV2 es va utilitzar per provar la potencial transmissió del PCV2 de porcs inoculats amb el PRRSV. El PRRSV és un virus amb efectes immunomoduladors que normalment facilita les infeccions concurrents. Vint?i?tres porcs Landrace de 3,5 setmanes d'edat distribuïts en un arranjament factorial 2 x 2 i assignats a corralines de nivell de bioseguretat 3 (BSL3) per evitar la contaminació creuada per PRRSV (ja que és un virus molt estès en la producció comercial). Les dietes contenien 0 o 8% SDPP. El lot comercial específic de SDPP utilitzat en aquest estudi contenia 7,56 x 105 còpies del genoma de PCV2 per gram. Els porcs varen ser mostrejats a 0, 14 i 28 dies després de l'exposició PRRSV. Tant els grups desafiats amb PRRSV com amb SDPP no varen donar lloc a la transmissió de PCV2. El quart estudi es va dirigir a avaluar si l’SDPP comercial podia estar involucrat en la transmissió del Virus de l'hepatitis E (VHE), una infecció viral frequ?ent entre la població de porcs i que ha estat reconegut com a zoonotic potencial. Es van trobar ABs enfront HEV en el 100% de les 84 mostres analitzades de diferents lots comercials d’SDPP d'origen espanyol, mentre que només el 22,4% de les mateixes mostres varen ser positives a l'ARN del VHE. En consequ?ència, era un motiu de preocupació saber si SDPP pot contribuir a la transmissió del VHE per SDPP. Es varen analitzar mostres de sèrum d'estudis previs en els quals s'havien alimentat els porcs amb dietes comercials SDPP al 0 o 8% per detectar HEV. L’edat dels porcs va variar de 3 a 15 setmanes d’edat i la durada d'alimentació va ser entre 4 a 9 setmanes, depenent de l'experiment. En una de les mostres d’SDPP es va confirmar que contenia VHE ARN. No es va detectar seroconversió en cap dels animals pertanyents als diferents estudis, el que va portar a la conclusió que l’SDPP no representa un risc per a la transmissió del VHE. Es pot concloure que els resultats dels estudis abans esmentats van contribuir a aclarir que SDPP no sembla ser un vector de patògens i, per tant, és un ingredient d’alt contingut de proteïna natural segur i d'alta qualitat per al seu ús en l'alimentació animal.
