Resumen de Caracterización del espacio del hábitat protohistórico de la isla de Menorca: las casa de planta circular talayóticas
La tesi doctoral consisteix en una anàlisi de les construccions arquitectòniques d’hàbitat presents als poblats de la cultura talaiòtica de l’illa de Menorca. Aquesta cultura es documenta des de finals del 2on mil•lenni aC fins a la conquesta romana (123 aC). El seu desenvolupament està lligat al que serà l’evolució del context mediterrani durant el 1er mil•lenni aC, amb l’expansió comercial i colonial del món fenici, principalment.
Dins la literatura científica de l’arqueologia de Menorca sempre s’ha parlat d’aquests hàbitats com a cercles, donada la seva tendència circular dels murs exteriors. Des de principis del segle XX s’han excavat hàbitats en diferents poblats de Menorca, però els resultats han estat divulgats de forma diferent. Alguns tenen monografies publicades, d’altres articles concrets. Fins i tot, alguns estan pràcticament inèdits.
La planta de les cases és molt uniforme ja que són un tipus d’hàbitat que s’organitza al voltant d’un pati central. Les habitacions es disposen de forma radial i la gran majoria tenen un accés directe a aquest nucli central.
En la tesi s’ha revisat la documentació publicada sobre les excavacions per intentar obtenir el màxim d’informació possible sobre aquests edificis tant a nivell arquitectònic com de material documentat al seu interior. Així, s’ha pogut obtenir una visió de les característiques en que es presenta cada element constructiu i les variants que ofereix cada casa. El resultat ha estat obtenir unes dades generals que es van repetint en tots els casos estudiats, tot i les particularitats que pugui tenir cada un d’ells.
La revisió dels materials ofereix informació sobre la utilització de diferents espais d’un hàbitat. Alguns investigadors que han excavat aquestes estructures han proposat diferents usos pels àmbits, pel que la posada en comú d’aquesta informació permet veure les similituds i divergències entre totes les propostes.
Un altre aspecte analitzat ha estat la privacitat dels espais de la casa talaiòtica. En base als àmbits que és necessari creuar per arribar a les habitacions de la casa, es pot valorar el grau d’intimitat dels seus habitants. Aquest factor es pot veure com ha evolucionat amb el temps i amb els canvis estructurals que s’aniran produint dins les vivendes.
Aquesta evolució en el temps, ha donat peu a poder fer una proposta de tipologia de la casa circular talaiòtica al llarg del temps i de com ha evolucionat. Es passa d’un model de casa molt complex a altres molt més senzills al final del món talaiòtic.
S’ha fet una reconstrucció 3D d’un cercle talaiòtic. El procés que ha portat fins a la realització final del model, ha provocat una sèrie de reflexions prou interessants sobre la construcció i l’estructura d’aquestes cases.
Amb tots aquests punts plantejats, s’ha pogut obtenir una visió global de les cases de planta circular d’època talaiòtica de l’illa de Menorca, que era l’objectiu principal d’aquesta tesi.
