Resumen de Proteómica diferencial de la anemia de fanconi: búsqueda de nuevas dianas terapeuticas
L¿anèmia de Fanconi (FA) es un síndrome de fragilitat cromosòmica i predisposició tumoral descrita per primer cop pel pediatre suís Guido Fanconi l¿any 1927. Es una malaltia rara, autosòmica o bé lligada al cromosoma X que es caracteritza per una gran heterogeneïtat clínica i genètica. Les principals característiques de la FA són: defectes congènits, predisposició a patir processos tumorals i anomalies de caire hematopoiètic que acaben normalment en una fallada medul¿lar. Totes aquestes característiques fan que la esperança de vida mitja dels pacients FA sigui de 16 anys, tot i que a causa de la enorme heterogeneïtat de la malaltia aquest rang és extremadament ampli.
Fins al moment s¿han identificat 13 gens implicats en FA, que pertanyen a una ruta de reparació que s¿activa en resposta a un tipus de dany en el DNA, concretament en resposta a forquilles de replicació bloquejades. Aquests tretze gens donen lloc a 13 subtipus anomenats FA-A,-B,-C,-D1,-D2,-E,-F,-G,-I,-J,-L,-M,-N, dels quals FA-A i FA-C són els més comuns. Tot i que aquests dos subtipus tenen mutades proteïnes que participen en la mateixa ruta de reparació del DNA, els pacients FA-C presenten un fenotip més sever, amb una promig de supervivència als 10 anys del 68%, que no pas els pacients FA-A amb un promig de supervivència del 90% als 10 anys. Davant aquesta diferència en quant el diagnòstic, sorgeix una pregunta clau: quins són els factors implicats en el fet que tot i tenir mutats gens que intervenen en la mateixa ruta de forma espitàtica, obtenim fenotips parcialment diferents.
Així doncs, amb l¿objectiu de determinar possibles factors implicats en la severitat de la malaltia, es compararan els proteomes de cèl¿lules FANCA contra cèl¿lules FANCC per proteòmica diferencial (2D-DIGE) i s¿identificaran mitjançant espectrofotometria de masses. Els resultats que d¿això en derivin seran verificats a nivell transcripcional per RT-PCR quantitativa a temps real i per Western Blot.
Les aplicacions biomèdiques d¿aquest estudi ens permetra saber quines proteïnes, no principals en la ruta FA influeixen parcialment en el fenotip de la malaltia, i poden ser inhibides o bé potenciades per pal¿liar el fenotip dels malalts FA.
