La musica ficta en la polifonia renaixentista hispànica a través de les adaptacions instrumentals
- Autores: Francesc Xavier Alern
- Directores de la Tesis: María del Carmen Gómez Muntané (dir. tes.), Paloma Otaola González (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2015
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Philippe Vendrix (presid.), Germán Gan Quesada (secret.), Javier Suárez Pajares (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
A l’hora d’editar o d’interpretar una obra de música vocal del Renaixement ens enfrontem amb un problema fonamental: la notació blanca renaixentista no té tota la informació que ens cal per a la seva interpretació. Un dels elements importants que manquen és allò que anomenem «alteracions». Els editors i intèrprets actuals han de suggerir les alteracions necessàries seguint les normes de la musica ficta dels tractats musicals de l’època. Però en aquests tractats no hi ha una visió unívoca de com s’han d’aplicar les normes. Entre d’altres variables, és raonable pensar que podien canviar en funció del moment, la nació o l’estil de la composició. El Renaixement és l’època en què es comença a escriure música instrumental. Una part molt important d’aquest repertori estava constituït per adaptacions de música vocal que, originàriament, s‘havien escrit en notació blanca. Les adaptacions instrumentals estaven escrites en tabulatura, un tipus de notació molt més explícita en quant a les notes que havien de ser interpretades. Gràcies als adaptadors, l’ús pràctic de les normes de la musica ficta va quedar reflectit en les tabulatures. En la nostra Tesi doctoral analitzem cinquanta-dues adaptacions instrumentals de música sacra i profana de mitjans segle XVI. Totes les composicions pertanyen als autors hispànics Cristóbal de Morales i Juan Vásquez. L’ús de la musica ficta és analitzat sistemàticament a partir de les pròpies normes dels tractats musicals renaixentistes. El nostre objectiu és determinar la normativitat dels usos, així com les possibles diferències d’estil en funció de la personalitat de l’instrumentista o del tipus de repertori adaptat. When we edit or perform a work of Renaissance vocal music we have a fundamental problem: the white Renaissance notation does not have all the information required in order to be performed. One of the most important elements that we do not have is that that we call “chromaticism”. The current editors and performers have to suggest alterations following the musica ficta’s rules from musical treatises of that time. But, in these treatises there is no an unambiguous vision about how those rules must be applied. Among other variables, it is reasonable to think that they could change the rules depending on the moment, the country or the kind of composition. Renaissance is the period in which instrumental music begins to be written. A very important part of its repertoire was constituted by arrangements from vocal music, which were originally written in white notation. Instrumental adaptations were written in tablature, a kind of notation much more explicit regarding the notes that had to be performed. Thanks to the adapters, the practical uses of the musica ficta’s rules have been captured in the tabulatures. In our Doctoral Thesis we analyze fifty-two instrumental arrangements of sacred and profane music from mid-sixteenth century. All these compositions belong to the Hispanic authors Cristóbal de Morales and Juan Vásquez. The uses of musica ficta are systematically analyzed following the Renaissance musical treatises’ rules. Our aim is to establish the normativity of these uses, and define the possible differences between the styles depending on the performer’s personality or the kind of arranged repertoire.
