Resumen de Colonització bacteriana en la mpoc: paper dels mecanismes de defensa de la via aèria i nous mètodes diagnòstics
La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) representa un problema sanitari de primer ordre, donada la seva elevada prevalença, que és una causa creixent de morbi-mortalitat arreu del món i donada l’elevada despesa sanitària que representa. Diversos estudis amb tècniques invasives han demostrat que el 30-50% dels pacients amb MPOC greu clínicament estables presenten bactèries potencialment patògenes (BPP) a la seva via aèria, fet que es relaciona amb més inflamació, una major pèrdua de funció pulmonar i amb aguditzacions més freqüents i greus. En l’actualitat però, no és conegut per què uns pacients amb MPOC són més susceptibles que d’altres a la colonització bacteriana. Per contra, està ben establerta la importància dels mecanismes de defensa innats del sistema respiratori, com són les mucines per mantenir la via aèria estèril. Per altra banda, el diagnòstic de la presència bacteriana a la via aèria en aquests pacients es realitza mitjançant el cultiu d’esput, que és un mètode no invasiu àmpliament estès en la pràctica clínica diària però que presenta importants limitacions. La hipòtesi de la tesi postula que les mucines (mecanismes de defensa pulmonar) estan alterades en alguns pacients amb MPOC greu, fet que els fa més susceptibles a ser colonitzats per BPP. I que els mètodes diagnòstics no invasius com la Tomografia Computeritzada d´Alta Resolució (TACAR) o el nas electrònic (e-nose) poden facilitar-ne el seu diagnòstic. Per a estudiar els objectius proposats, es van dissenyar 3 estudis prospectius en el quals es van incloure pacients amb MPOC moderada-greu en fase d’estabilitat clínica (> 8 setmanes sense agudització) i sense altra patologia respiratòria concomitant. En tots els pacients es va realitzar l’obtenció de mostra d’esput induït, una fibrobroncoscòpia amb rentada broncoalveolar (RBA) i es van recollir variables demogràfiques i de funcionalisme pulmonar. Es va realitzar l’estudi microbiològic de les mostres respiratòries. En el primer estudi es va realitzar determinació de les mucines, dels pèptids antimicrobians i de les citocines inflamatòries. En el segon estudi es realitzava l’adquisició d’imatges pulmonars mitjançant la TACAR i determinació de signes radiològics d’infecció. En el darrer estudi, es van determinar els compostos orgànics volàtils (COVs) en l’aire exhalat mitjançant el nas electrònic. Com a resultats es va detectar que l’expressió disminuïda de la mucina 2 (MUC 2) a la via aèria s’associava a la colonització bacteriana bronquial i a una major inflamació de la via aèria (determinada pels nivells de IL-6). Es va observar que existia una relació inversa entre els nivells de IL-6 a la via aèria i els nivells de mucina 2. En l’estudi de la TACAR, es va observar que aquesta no detectava diferències en els patrons radiològics estudiats entre els subjectes amb colonització respecte aquells sense colonització. Per altra banda l’e-nose, sí va mostrar una correcta capacitat per classificar els MPOC en colonitzats i no colonitzats, amb una sensibilitat del 82% i una especificitat del 96%. En conclusió, els nivells disminuïts de la MUC 2 a la via aèria es relacionen amb la colonització bacteriana bronquial i amb valors més elevats d’inflamació. La TACAR no permet detectar els individus amb BPP a la via aèria, mentre que el nas electrònic sí permet detectar aquells pacients amb MPOC que tenen colonització bronquial.
