Anthropic impacts in Mediterranean Marine Protected Areas
- Autores: Beatriz Luna i Pérez
- Directores de la Tesis: José Luis Sánchez Lizaso (dir. tes.), Carlos Valle Pérez (codir. tes.), Just T. Bayle-Sempere (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat d'Alacant / Universidad de Alicante ( España ) en 2010
- Idioma: inglés
- Títulos paralelos:
- Impactes antròpics en àrees marines protegides mediterrànies
- Tribunal Calificador de la Tesis: Beatriz Morales Nin (presid.), Francisca Giménez Casalduero (secret.), Fernando Tuya Cortés (voc.), Josep Lloret Romanach (voc.), Marco Milazzo (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RUA
- Resumen
La biodiversitat marina es extremadament valuosa per a l'home, ja que suposa aproximadament el 60% del valor econòmic de la biosfera (Constanza et al., 1997)i proporciona importants servicis bàsics per a la vida humana (Daily, 1997; Moberg i Folke, 1999). Tot i el seu immens valor, aquest no hi ha estat prou reconegut i els ecosistemes marins estan en l'actualitat deteriorant-se ràpidament degut principalment a les activitat humanes. Resulta obvi que els oceans es ressenteixen actualment del usos humans tals com la indústria del transport i el turisme, la sobrepesca, les descarregues de aigües residuals i la introducció d'espècies exòtiques (revisat per Norse, 1993; Peterson i Estes, 2001; Steneck i Carlton, 2001). Cal tindre en compte que aquestes amenaces a la biodiversitat marina son acumulatives i poden tindre efectes sinèrgics (Hughes, 1994). La capacitat dels oceans per a recuperar-se de les perturbacions globals i mantenir els ecosistemes en un estat saludable està debilitant-se (Wor, et al., 2006). Addicionalment a aquestos problemes derivats del ús humà incontrolat, la incertidumbre augmenta encara més degut al efecte del canvi climàtic. Conseqüentment, organismes internacionals han estat implicats en tasques de conservació i protecció dels oceans i han declarat la urgent necessitat d'aplicar noves i dràstiques mesures de gestió (IUCN, 1998).
Entre altres, les Àrees Marines Protegides (AMPs) han estat proposades com una de les mesures de gestió mes adequades per a fer front a la impredictible alteració a la que es veuen sotmesos els ecosistemes marins i mitigar els seus efectes (Lubchenco et al., 2003). Els efectes positius de les AMPs han estat provats al voltant del seus límits (per a una revisió consultar Halpern i Warner, 2002; Halpern, 2003; Gell i Roberts, 2003; PSICO, 2007; Claudet et al., 2008). Les AMPs proporcionen refugi per a espècies amenaçades, prevenen la degradació del habitats i possibiliten el desenvolupament natural de les comunitats marines. El establiment de les AMP podria afavorir el spillover d'adults i juvenils que podrien recolonitzar les àrees adjacents, ajudar a recuperar els stocks de peixos o restaurar els ambients degradats.
Existeixen molt tipus d'AMPs amb diferents esquemes de protecció en funció dels seus objectius de creació. En general, els tipus de protecció aplicats en les AMPs de la Mediterrània son també molt diversos i posen en evidència les grans diferències politiques i culturals que existeixen entre els diferents països (Wood et al. 2008). La majoria han estat classificades com àrees marines de usos múltiples (Harmelin, 2000, Badalamenti et al., 2000, Francour et al., 2001). Aquestes AMP de usos múltiples intenten aconseguir el balanç entre la protecció de la biodiversitat i l'ús humà.
Actualment el turisme es un important sector econòmic en el mon i el seu impacte sobre els ambients costers es considerable i extremadament difícil de gestionar i limitar (Davenport i Davenport, 2006). En els últims anys ha hagut un important creixement del turisme cap a les àrees costeres (Boudouresque i Ribera, 1993; Davis i Tisdell, 1995; Ribera, 1991), especialment en el cas Mediterrani, el qual es el principal destí vacacional per al 70% del turistes que visiten Europa (Comissió Europea, 2008).
El suposat valor estètic de les AMPs ha portat a un turisme massiu a aquestes àrees (Ribera, 1991, 1992; Richez, 1991, 1992, 1993; Capellà et al., 1998; Badalamenti et al., 2000; Milazzo et al., 2002a), puguent arribar a convertir-les en verdaders Parcs submarins, com es el cas de la Reserva de les Illes Medes (Ribera-Siguan, 1992). Aquest turisme en massa implica el desenvolupament d'una sèrie d'activitats d'esplai, com son la pesca esportiva (Francour et al., 2001; Lynch et al., 2004; Pawson et al., 2007), el busseig (Asafu-Adjaye i Tapsuwan, 2008; Barker i Roberts, 2004; Hawkins et al., 2005) o l'ancoratge d'embarcacions (Creed i Amado Filho, 1999; Francour et al. 1999; Francour et al., 2001; Milazzo et al., 2004; Montefalcone et al., 2006). Totes aquestes activitats poden afectar als ecosistemes naturals, produint canvis en les comunitats i la biodiversitat entrant així en un clar conflicte amb els objectius de conservació de les AMPs (Sala et al., 1996; Zabala, 1996; Brown i Taylor, 1999; Martínez et al., 1999). El increment de la presència humana i les infraestructures accessòries poden superar la capacitat de carrega ambiental i produir conflictes difícils de resoldre. En aquest sentit, les AMPs declarades sense una gestió adequada que no tinguen en compte al totes les parts implicades, poden arribar a ser víctimes del seu propi èxit degut al efecte de la sobrefrequentació (Ramos-Esplà, et al, 2004).
Els estudis dels impactes humans en AMPs han evidenciat l'important efecte que poden tindre aquestes activitats i la potencial amenaça que suposen per a la diversitat de les comunitats marines (Brown i Taylor, 1999). La major part d'aquestos estudis han estat fets en zones tropicals i temperades fora del Mediterrani, probablement degut a que l'establiment de AMPs com a mesura de gestió en el Mediterrani es una practica relativament novadora en comparació a altres zones del món (Milazzo et al., 2002a).
Al inici d'aquesta tesi, un total de 146 estudis publicats varen ser revisats en tal de abordar els coneixements actuals d'aquestos impactes i localitzar les carències existents en les AMPs de la Mediterrània. Aquestos estudis havien estat fets arreu del món i se centraven en el efecte produït per les activitats antròpiques tals com la pesca esportiva, el busseig, el ancoratge o el pisoteig sobre les comunitat marines. Basat en la falta de coneixement existent en la Mediterrània, revelat per aquesta revisió bibliogràfica, i degut a la seva importància socioeconòmica, la pesca esportiva i el busseig han estat les tasques escollides per a ser investigades al llarg d'aquesta tesi.
El estudi de la pesca esportiva s'ha abordat des de dues dimensions, corresponent als dos primers capítols, primer el estudi de la pesca recreativa des de terra i segon el estudi de la pesca recreativa des de embarcació.
Per tal d'estudiar el impacte del busseig, el primer pas va ser conèixer el comportament in situ dels bussejadors, que correspon al capítol tercer. El segon pas, que correspon al capítol quart, va ser detectar l'existència d'espècies sensibles al impacte del busseig i que pogueren ser empleades com indicadors d'aquest impacte. Finalment, com a últim capítol, es va plantejar un estudi per tal de corroborar experimentalment la utilitat d'aquest possible indicador del impacte del busseig.
