Estudi comparatiu entre cirurgia endoscòpica transesfenoïdal versus cirurgia tradicional transesfenoïdal amb microscopi per l’exèresi d’adenomes hipofisaris
- Autores: Fernando Muñoz Hernández
- Directores de la Tesis: Pere Tresserras i Ribó (dir. tes.), Xavier Rius Cornado (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Vicente Artigas Raventos (presid.), Andreu Gabarrós Canals (secret.), Joaquim Enseñat Nora (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Cirugía
- Materias:
- Enlaces
- Resumen
La cirurgia transesfenoïdal tradicional amb microscopi i la cirurgia endoscòpica transesfenoïdal són dues tècniques utilitzades per l'exèresis d'adenomes hipofisaris que han demostrat molt bons resultats en grau d'exèresi, funció hormonal postoperatòria i complicacions. No s'ha realitzat cap assaig clínic amb grau d'evidència I que demostri que una tècnica és superior a una altra.
Realitzem un estudi comparatiu entre una sèrie retrospectiva de 63 pacients amb adenomes hipofisaris operats per via transesfenoïdal amb microscòpi amb una sèrie prospectiva de 60 pacients operats per via endoscòpica transesfenoïdal. Les variable comparades van ser: grau d’exèresi, funció hormonal, funció hormonal postoperatòria i complicacions al mes i a l’any. Temps de seguiment un any.
L’anàlis del grau d’exèresi segons la técnica es varen observar uns resultats favorables per la cirurgia endoscòpica versus cirurgia amb microscopi peró que no van arribar a ser estadísticament significatius.
Els resultats obtinguts sobre la funció hormonal postoperatòria van ser similars entre les dues tècniques quan es van comparar només els adenomes funcionants. Quan es van analitzar els resultats incloent a tots els pacients, es van obtenir un millor estat hormonal en els pacients operats amb endoscop comparat amb els operats amb microscopi. Aquests resultats s’han de considerar amb prudència donat que els dos grups no eren del tot homogenis, destacant que en el grup d’endoscop van haver més pacients amb una situació de hipo/panhipopituitarisme preoperatòria que els del grup de microscopi.
L’estat final del pacient a l’any de la cirurgia va mostrar uns resultats superiors en la cirurgia amb endoscop respecte a la cirurgia amb microscopi. En el grup endoscòpic es van trobar més vius sense malaltia que al grup microquirúrgic, siguent aquestes diferències estadísticament significatives.
Respecte a les complicacions al mes i a l’any els resultats van ser similars sense poder demostrar la superioritat d’una técnica sobre l’altre en cap de les variables estudiades.
L’anàlisi del resultats de la tècnica segons la grandària dels adenomes, ja siguin microadenomes o macroadenomes, van donar uns resultats favorables de l’endoscòpia en quant a grau d’exèresi i millora hormonal a tots dos grups sense arribar a ser estadísticament significatius. La comparació de l’estat final a l’any de la cirurgia es van trobar uns resultats estadísticament significatius a favor de l’endoscòpia en els macroadenomes. Respecte a les complicacions, no es van trobar diferències significatives segons grandària del tumor.
En el subgrup de pacients amb adenomes funcionants, les variables grau d’exèresi, funció hormonal postoperatòria i taxa de complicacions al mes i a l’any no es van trobar diferències estadísticament significatives.
