Diversitat de comunitats heteròtrofes associades a les aigües de consum

• Autores: Laura Sala Comorera
• Directores de la Tesis: Anicet R. Blanch (dir. tes.), Cristina García Aljaro (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2016
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Francisco Lucena Gutiérrez (presid.), Marta Cerdà Cuéllar (secret.), Gemma Barcelo Aguilo (voc.)
• Materias:
  • Ciencias de la vida
    • Microbiología
  • Ciencias de la tierra y del espacio
    • Hidrología
      • Calidad de las aguas
  • Ciencias tecnológicas
    • Tecnología de la construcción
      • Abastecimiento de agua
    • Tecnología de los alimentos
      • Bebidas no alcohólicas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TDX  Dipòsit Digital de la UB 
• Resumen

  • Els indicadors microbians de la contaminació fecal han estat útils al llarg dels anys pel control sanitari de la qualitat de l’aigua de consum. Tot i així, l’aigua mineral embotellada i l’aigua de la xarxa de distribució no són aigües estèrils sinó que contenen una gran diversitat de microorganismes. De fet, la diversitat pròpia de l’aigua de consum ha estat poc explorada fins el moment. El propòsit d’aquesta tesi doctoral va ser contribuir a l’estudi de la composició i la dinàmica de les comunitats microbianes de diferents tipus d’aigua de consum humà: aigua mineral natural envasada i aigua potable de distribució al llarg del procés de potabilització.

    Referent a les aigües minerals naturals envasades, es va estudiar el canvi en les comunitats heteròtrofes de dues aigües minerals envasades en ampolles de vidre durant la seva vida comercial, fins a un any després de l’envasat. La comunitat microbiana heteròtrofa en placa no va ser estable durant la comercialització de l'aigua, sinó que presentava fluctuacions. Es va observar una disminució de la diversitat microbiana i dels recomptes d’heteròtrofs després d'un any. D’altra banda es va avaluar la traçabilitat de l’aigua mineral envasada amb tècniques dependents i no dependents de cultiu durant els 3 mesos després de l’envasat. Per això, es va realitzar un seguiment en 3 aigües minerals diferents envasades al mateix dia en PET i vidre. El nombre total de cèl·lules i de cèl·lules viables va augmentar durant les dues primeres setmanes després de l’envasat. A partir del dia 21, no es van observar diferències significatives en els recomptes entre les ampolles de diferents materials. En canvi, les empremtes moleculars per a cada aigua i material d’ampolla en alguns casos van ser característiques durant els 3 mesos.

    En l’àmbit de l’aigua de xarxa de distribució es va valorar la utilització de la tecnologia emergent MALDI-TOF MS per a l'ús en rutina per a la identificació de soques aïllades en una ETAP (estacions de tractament d’aigua potable). Aquesta tècnica es va comparar amb el sistema PhenePlateTM i amb les galeries API®. El percentatge de soques identificades amb el MALDI-TOF MS a nivell d'espècie (39%) va ser molt similar al percentatge obtingut amb les galeries API® (43%). A més, la utilització de MALDI-TOF MS va ser comparable amb el sistema PhenePlateTM (80%). Així doncs, la identificació mitjançant MALDI-TOF MS és una metodologia útil i prometedora en els laboratoris de rutina d'anàlisi d'aigua, gràcies a la seva robustesa i rapidesa per a la identificació microbiana. No obstant això, els espectres proteics de soques ambientals existents a les bases de dades són limitats. A partir de la identificació de soques aïllades en controls rutinaris en una ETAP mitjançant MALDI-TOF MS permet obtenir una caracterització ràpida de les comunitats heteròtrofes presents al llarg dels tractaments de l'aigua.

    Finalment aquesta tesi es va centrar en l’estudi de les comunitats planctòniques de l’aigua abans i després del tractament d’osmosi inversa (OI) d’una ETAP. L'estudi va rebel·lar que existien diferències entre la composició bacteriana entre els dos punts, indicant una correcta filtració a nivell d'OI i una posterior recolonització de l'aigua osmotitzada. En cap cas, es va detectar el patogen oportunista Pseudomonas aeruginosa. D'altra banda, la presència de soques amb capacitat per formar biofilm com també la presència de soques resistents a antibiòtics pot contribuir al biofouling i a la dispersió de resistències a antibiòtics.

    En conseqüència, es fa palès que les aigües minerals naturals envasades són microsistemes complexos. D’altra banda, la informació de les comunitats microbianes obtingudes en anàlisis rutinaris permetria millorar la gestió de les plantes.