Estudi de la incidència de fractura per fragilitat en dones amb càncer de mama: factors associats /

• Autores: Sílvia Güell Parnau
• Directores de la Tesis: Rafael Azagra Ledesma (dir. tes.), Gloria Encabo Duro (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Vilardell Tarrés (presid.), Joan Miquel Nolla Sole (secret.), J. Pujol Salud (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Medicina por la Universidad Autónoma de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias médicas
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: DDD
• Resumen

  • RESUM.

    L’osteoporosi és una malaltia definida per l’OMS, en la qual el risc de fractura es basa en uns criteris densitomètrics. Recentment l’OMS ha proposat un formulari per calcular el risc absolut de fractura els propers 10 anys (eina FRAX). Aquest incorpora factors de risc demogràfics i clínics, independents de la densitat mineral òssia. Així s’incrementa la sensibilitat per avaluar el risc de fractura i podem millorar les estratègies d’intervenció. Respecte al tractament del càncer de mama, actualment, es recomana el tractament adjuvant amb fàrmacs inhibidors de l’aromatasa quan els receptors estrogènics tumorals són positius. Aquests fàrmacs actuen disminuint els nivells d’estrògens i col·lateralment poden produir una disminució de massa òssia. La conseqüència principal de la pèrdua de massa òssia és, potencialment, l’aparició de fractures per fragilitat davant una caiguda amb baix impacte.

    Els objectius de la present tesi són: • Conèixer la incidència de fractures per fragilitat als 5 anys en dones amb càncer de mama de la cohort FRIDEX tractades amb fàrmacs inhibidors de l’aromatasa.

    • Conèixer les variacions en la densitat mineral òssia i descriure els factors associats a fractures.

    • Conèixer la capacitat predictiva i discriminativa de fractura per osteoporosi de l’eina FRAX en les dones amb càncer de mama de la cohort FRIDEX tractades amb fàrmacs inhibidors de l’aromatasa.

    Disseny. Estudi de cohorts prospectiu.

    Emplaçament. Territori d’influència de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

    Participants. Dones afectades de càncer de mama a les quals se’ ls prescriu tractament adjuvant amb fàrmacs inhibidors de l’aromatasa i que són derivades per a la realització d’una densitometria òssia. És tracta d’una subcohort de la cohort FRIDEX.

    Variables principals. Edat, pes, talla i índex de massa corporal. Qüestionari de factors de risc per fractura osteoporòtica: antecedents personals de fractura, antecedents de fractura de maluc en els progenitors, consum de tabac i alcohol, edat de la menopausa, antecedent d’anexectomia, ingesta diària de calci i realització d’exercici físic. Es recull la data d’inici i durada del tractament de: fàrmacs antiosteoporòtics, calci, vitamina D, tamoxifè, inhibidors de la bomba de protons, glucocorticoides i inhibidors de l’aromatasa. Els resultats de la densitometria òssia es registren en grams/cm2 i en T-score. Es recullen les fractures prevalents en entrar a l’estudi i les fractures incidents al llarg del seguiment del tractament amb inhibidors de l’aromatasa.

    Resultats principals. S’analitzen 529 dones amb un seguiment mitjà de 4,5 anys i un temps mitjà de presa de fàrmacs inhibidors de l’aromatasa de 31 mesos. L’edat mitjana és 64,07 anys (DS 11,31). La T-score del coll del fèmur disminueix un 9,3% (p<0,001) entre l’inici i el final del període.

    En 27 casos (5,1%) tenien fractures principals prèvies, de les quals 5 eren de maluc. Les fractures incidents han estat 17, de les quals 1 es localitza al maluc. Els factors de risc per fractura osteoporòtica mostren resultats no significatius. La relació de fractures observades/esperades per FRAX és de 1,774. L´AUC ROC de FRAX per fractura principal és 0,717 (IC95%: 0,629 - 0,806) pvalor= 0,002.

    Conclusions: Les dones amb càncer de mama tractades amb inhibidors de l’aromatasa derivades per fer una densitometria òssia són més grans que el conjunt de les dones de la cohort FRIDEX.

    Durant el període de seguiment la T-score mostra un descens significatiu, malgrat això les dones presenten poques fractures incidents. No s’han identificat factors de risc per fractura osteoporòtica amb suficient representació per poder influir en l’aparició de fractures per fragilitat. L’eina FRAX mostra una bona capacitat discriminativa per fractures principals, però baixa capacitat predictiva de fractures osteoporòtiques.