La Resposta penal davant la delinqüència juvenil crònica. Com prevenir la reincidència.
- Autores: Alicia Moriana López
- Directores de la Tesis: Joan Baucells i Lladós (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Eduardo Ramón Ribas (presid.), Núria Torres Rosell (secret.), Joel Martí Olivé (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Derecho Público Global
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: DDD
- Resumen
La Llei Orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM), es configura com a una norma que determina la resposta dels poders públics davant les infraccions que cometen els menors. Aquesta llei es defineix com a una norma de naturalesa formalment penal però materialment sancionadora-educativa pel que fa al procediment i a les mesures aplicables als infractors menors d’edat. Aquesta doble naturalesa implica que als menors se'ls exigeix una autèntica responsabilitat penal, tot i que la reacció jurídica que determina pretén ser una intervenció de naturalesa educativa. Es tracta d'un model que busca punir i educar alhora, en concebre els menors com a subjectes de drets i també de deures.
El disseny de les conseqüències jurídiques no es pot construir a esquenes de la realitat fàctica del fenomen de la delinqüència juvenil i de l'anàlisi concret dels factors que porten els menors a delinquir. En aquest sentit, la Criminologia intenta establir quins motius porten els menors a realitzar conductes disruptives, un camí que de vegades tan sols és una anècdota en la vida del jove, o en altres casos es configura com a les primeres passes d'un llarg recorregut vital que va més enllà de l'etapa juvenil i es converteix en el modus vivendi en la vida adulta. La Criminologia ha identificat factors de risc i factors de protecció dels joves, i com poden influir en els menors infractors reincidents, entenent la reincidència com l’existència d’expedients en justícia juvenil.
Influir en aquests factors per evitar que els menors s'instal•lin en la delinqüència és un repte que els poders públics han d'afrontar a través d'una Política criminal que ha de configurar un Dret penal juvenil que doni una resposta que eviti que els joves que han delinquit consolidin una carrera delictiva, i també ha d'establir estratègies que impactin en altres àmbits de la vida social per tal de treballar des de la prevenció. Aquestes estratègies han de tenir en compte la informació real de què es disposa, l'equilibri entre els mitjans i les finalitats, i un anàlisi cost-benefici, des d'una perspectiva eficaç i realista, i que no es vegin influenciades per certs factors que impacten en l'agenda política, com ara certs grups de pressió o la influència dels mitjans de comunicació en l'opinió pública.
El sistema penal juvenil a Espanya es basa en el principi de l'interès superior del menor, a partir del qual estableix una política desjudicialitzadora i un catàleg de mesures per als menors infractors que busquen oferir una segona oportunitat als joves que han comès un delicte, i determinar una resposta judicial que, més enllà de la sanció, prioritzi una actuació educativa. Tanmateix, cal preguntar-se si la LORPM és eficaç en la seva redacció i si la seva materialització aconsegueix l'objectiu d'evitar que els menors que entren en contacte amb justícia juvenil tornin a delinquir.
Aquest treball fa una aproximació al marc criminològic, polítcocriminal i jurídic per poder avançar en el desgranament crític de quina resposta dóna el Dret penal en justícia juvenil, i si les mesures que imposa als menors infractors, especialment als menors reincidents que, per tant, ja han entrat en contacte amb el sistema penal, contribueixen de manera eficaç i eficient a evitar que es mantinguin en la delinqüència.
Aquesta anàlisi crítica des del Dret penal, ens ha de portar a evidenciar la conveniència de comptar amb un sistema que plantegi intervencions adequades per tal que els menors no es consolidin en conductes disruptives convertint-les en la seva opció de vida un cop arribats a l'edat adulta.
