Marcadors moleculars com a factors de persistència i revolució de les displàsies cervicals lleus /

• Autores: Carla Lecumberri Estruch
• Directores de la Tesis: Emilio Pérez Picañol (dir. tes.), María Paz Cañadas (codir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Ramón Carreras Collado (presid.), Josep Maria Lailla Vicens (secret.), Ramón M. Miralles (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Ginecología
    • Patología
      • Carcinogénesis
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  DDD  TDX 
• Resumen

  • Introducció: L’elevat número de dones diagnosticades de LSIL després del cribratge citològic constitueixen una problemàtica no resolta. L’heterogeneïtat d’aquest grup respecte al verdader risc de desenvolupar un càncer invasiu, sovint motiva que un subgrup d’aquestes pacients es vegin perjudicades dels efectes desfavorables d’un tractament innecessari o d’una conducta expectant amb el risc potencial de que les lesions progressin fins desenvolupar un càncer.

    L’aplicació de diferents tests moleculars disponibles, entre ells la detecció de VPH, el genotipat de determinats VPH i la detecció de p16/Ki-67 ofereixen futures perspectives de consolidar-se com a proves d´una sensibilitat alta, mantenint una elevada especificitat.

    Objectiu: L’objectiu d’aquest estudi va ser avaluar si la detecció del VPH, el genotipatge del virus de papil·loma humà (VPH) o la detecció p17/Ki-67 en dones amb displàsies cervicals lleus poden millorar en la identificació de dones amb risc de desenvolupar una lesió d’alt grau.

    Disseny de l’estudi: S’han analitzat un total de 266 dones amb lesió cervical de baix grau, i es va determinar la detecció de VPH mitjançant la Captura d’Hibrids 2 ® (CH2), el genotipatge del VPH mitjançant la tècnica CLART 2 HPV ® i a les portadores de VPH 16/18 es va realitzar la detecció de p16/Ki-67 mitjançant el kit de CINTec Plus ® i es va avaluar l’evolució a CIN2+ en totes les pacients en el transcurs dels anys de seguiment.

    Resultats: El VPH més freqüentment aïllar en la nostra mostra va ser el VPH 16, amb una prevalença de 20,7%, seguit del VPH 31 (11,3%), VPH 52 (9,8%) i VPH 51 (9%). Les pacients que van evolucionar, un 40,6% presentaven positivitat del VPH 16, un 10,2% presentaven positivitat pel VPH 18, un 20,3% presentaven VPH 31 i un 5% van ser positius pel VPH 45. El risc absolut (RA) d’evolució a CIN2+ va ser del 43,6% (IC 95% 30,30-57,67) pel VPH 16, del 46,1% (IC 95% 19,22-74,86) pel VPH 18, del 40% (IC 22,65-59,39) pel VPH 31 i del 50% (IC 95% 11,8-88,18) pel VPH 45. El risc relatiu (RR) d’evolució a CIN2+ pel VPH 16 va ser de 2,63 (p=0,000), de 2,21 pel VPH 18 (p=0,000), de 2,1 pel VPH 31 (p=0,000) i de 2,32 pel VPH 45 (p=0,000).

    Es va detectar p16/Ki-67 en 18 pacients, i el risc absolut de progressió a CIN2+ va ser de 83,3% (IC 95% 58,58-96,42). El risc relatiu d’evolució a CIN2+ va ser de 1,56 (p=0,000). Estratificant per edat, les dones menors de 30 anys van tenir un RR de de 9 (p=0,000) i les majors de 30 anys un RR de 3,24 (p=0,000).

    Conclusió: Diferents genotips del VPH d’alt risc confereixen un risc diferent d’evolució a CIN2+, fet que implica que el genotipatge de VPH 16, 18, 31 i 45 podrien ser útil per la optimització de les estratègies de triatge. La p16/Ki-67 és un marcador molecular que ens proporciona informació pronòstica relativa a l’evolució de la lesió independentment de la positivitat del VPH, especialment en població menor de 30 anys en la que la determinació del VPH no ens aporta informació addicional.