La construcció dels processos cognitivoemocionals de tristesa i angoixa en el lèxic català
- Autores: Maria Antònia Font Fernández
- Directores de la Tesis: Lluís Payrató Giménez (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Vicent Salvador i Liern (presid.), M. Àngels Massip i Bonet (secret.), Salvador Climent Roca (voc.), Neus Nogué Serrano (voc.), María Margarida Bassols i Puig (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB TDX
- Resumen
Aquesta tesi doctoral caracteritza la conceptualització dels processos cognitivoemocionals de tristesa i angoixa en el lèxic català. L’anàlisi es distribueix en dos capítols pràctics: un de conceptual que es basa en el model cognitiu idealitzat de BATALLA i en la distribució dels paràmetres neurofisiològics, psíquics o subjectius o socioculturals: i un altre de lexicològic i semàntic que se centra en els recursos lingüístics.
El corpus són 233 termes, que hem classificat segons si pertanyen només a l’àmbit general de la llengua, a l’àmbit psíquic (sempre conjuntament amb l’àmbit general), a l’àmbit psíquic i mèdic (sense excloure, excepte a esplín, l’àmbit general) o a l’àmbit mèdic (sempre conjuntament amb l’àmbit general). Malgrat que la nostra referència en aquest aspecte ha estat el diccionari normatiu, creiem que d’aquesta manera podem esbrinar fins a quin punt la tristesa és una disfunció, com proposen el psicòleg Roy Baumeister et al. (2001), o bé és més aviat un estat d’ànim, que és el que suggereix el seu col·lega Carlos Rodríguez (1998). En tot cas, tenim present el principi de negativitat del psicòleg Roy Baumeister et al. (2001), segons el qual hi ha un patró cognitivoemocional des del qual tendim a fixar l’atenció en la informació de desplaer, ja que les emocions són, en essència, programes adaptatius.
El marc teòric es desenvolupa al llarg dels tres capítols inicials: «Què és una emoció?», «Què és la cognició?» i «La semàntica cognitivista: del cognitivisme mental al cognitivisme neural»). La redacció d’aquests capítols s’articula al voltant de quatre preguntes metodològiques més: què té de cognitiu la lingüística cognitiv(ist)a, de quina manera les sensacions representen significats bàsics, quina diferència hi ha entre un domini bàsic, un esquema d’imatge i una metonímia i què distingeix l’abast de la metàfora del de la metonímia. Es tracta de preguntes necessàries però per a les quals no hi ha una resposta única.
Hem observat que les imatges neurals, els esquemes d’imatge, els dominis bàsics i les metonímies d’origen prelingüístic designen a grans trets el mateix fenomen, però des de disciplines diferents: si ens mirem el fenomen com si fos una foto (estàtica), veurem una metàfora; mentre que si ens el mirem com si fos un vídeo (dinàmic), veurem una metonímia.
Per acabar, contrastem la prototipicitat dels diversos paràmetres associats als conceptes de tristesa i angoixa i proposem algunes línies de treball que poden derivar d’aquesta tesi doctoral.
