Seqüeles, morbiditat i comorbiditat en el desenvolupament d’un grup d’infants prematurs

• Autores: Marcel Cortada Esteve
• Directores de la Tesis: Ana María Tuset Bertrán (dir. tes.), Georgina Guilera Ferré (codir. tes.), José Gutiérrez Maldonado (tut. tes.)
• Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: María Teresa Miró i Coll (presid.), Gemma Ginovart Galiana (secret.), María Serret Serret (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Psicología Clínica y de la Salud por la Universidad de Barcelona
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Ciencias clínicas
      • Psicología clínica
      • Pediatría
  • Psicología
    • Psicopedagogía
      • Procesos cognitivos
    • Evaluación y diagnostico en psicología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en: Dipòsit Digital de la UB
• Resumen

  • La presente tesi se centra en poder analizar aquellos factores que pueden incidir en el desarrollo cognitivo de infantes prematuros o a termino, y que han necessitado que fueran ingressados en una Unidad de Curas Intensivas Neonatales (UCIN). Se incorporan en el estudio todos aquellos bebés nacidos entre el 1 de gener de 2001 y 31 de desembre de 2008, quedando una muestra de 440 niños de las siguientes edades gestacionales: prematuros extremos (n = 30), muy prematuros (n = 125), prematuros moderados (n = 124), prematuros tardíos (n = 130), y a termino completo (n = 31). Se evaluaron los niños entre las 34 i 46 semanes de edat postmenstrual con la Escala de Brazelton (NBAS), y se hizo un seguimento a los 3, 6, 9, 12, 18, 24 y 30 meses administrando las Escales Bayley, y en los 3, 4, 5, 6 y 7 años con los tests Terman-Merrill y WPPSI-III. Los objectivos generales que se marcaron fueron: (a) describir la morbilidad, comorbilidad y secuelas associadas con el infante y compararlas en función de variables sociodemográficas y clínicas, (b) describir el desarrollo desdel nacimiento hasta los 4 o 7 años en función de variables sociodemográficas y clínicas (c) determinar los factores de riesgo que influeixen al desenvolupament i la comorbiditat, i (d) determinar els factors protectors que influeixen al desenvolupament i la comorbiditat.

    S’ha trobat que: els nens que han patit estrès a la UCIN tenen puntuacions de QI(z) més baixes al llarg del període estudiat; la toxicitat neurobiològica de l’estrès afecta a tots els nadons ingressats a la UCIN i pot ser contrarrestada per les cures centrades en el desenvolupament i la família; la reducció de la sobreestimulació lumínica s’ha manifestat amb una reducció de les retinopaties; els nadons que van patir algun dels elements que configuraven el factor de risc d’estrès a la UCIN, si no varen rebre les Cures Centrades en el Desenvolupament (CCD) tenen puntuacions en la NBAS menys elevades en els clústers sistema motor, regulació d’estats, i estabilitat del sistema nerviós autònom, i més elevada en l’organització d’estats; els nadons que no varen rebre les CCD tenen un risc moderat de patir trastorns de la regulació que es superior als que sí varen rebre les CCD; el curs de desenvolupament cognitiu està més marcat per les setmanes de gestació que pel pes i la patologia soferta; en les proves cognitives les nenes puntuen més alt, però els nens augmenten el seu QI(z) en major mesura que no pas les nenes; en l’infant de famílies amb baixos nivells econòmics i educatius es minva el seu QI(z) a partir de l’exploració en el període de 10 a 18 mesos endavant; el grup de procedència autòctons tenen una puntuació tipificada del QI una mica més elevada en l’índex de desenvolupament que els estrangers, i en els períodes d’avaluació la diferencia és significativa en els períodes de 19 a 30 mesos i 31 a 59 mesos. Pel que respecta a la comorbiditat, els grups de procedència tenen associacions significatives amb els trastorn psicofuncionals, on els autòctons tenen més incidència, i el trastorn de la relació parental, on els estrangers pateixen més aquest trastorn; afavoreix que hi hagi major probabilitat d’alimentació materna com més setmanes de gestació tingui l’infant, o més pes, i més factors protectors. En canvi, a menys setmanes de gestació i més factors de risc, major probabilitat d’alimentació artificial o de fórmula; l’efecte de l’impacte negatiu en el desenvolupament cognitiu degut als factors socials apareix en el període de 10 a 18 mesos, com són els trastorns de la relació i el nivell socioeconòmic baix, i en els 19 a 30 mesos si els pare i/o mare són estrangers; en els nadons i les famílies hi ha una relació entre estar ingressat a la UCIN i patir trastorns de la relació parental; que un professional passi la NBAS davant els pares suposa que apareguin menys trastorn de la relació parental; els trastorns de la relació parental estan associats amb els trastorns psicofuncionals i els trastorns emocionals; a més visites efectuades en el PSD més detecció de trastorns psicofuncionals i de trastorns emocionals.