Democràcia a l'escola. Discursos, pràctiques i elements que afavoreixen la democràcia
- Autores: Eduard Mondèjar Torra
- Directores de la Tesis: Patricia Melgar Alcantud (dir. tes.), Jordi Feu i Gelis (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Marina Subirats Martori (presid.), Xavier Besalú Costa (secret.), Josep M. Puig Rovira (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Educación por la Universidad de Girona
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Actualment, estem vivint una crisi humanitària a escala global que veiem reflectida en diferents àmbits -social, polític, i econòmic- que es tradueix, en l’àmbit educatiu, en la promoció de polítiques educatives de caràcter neoliberal, que potencien l’ensenyament privat i elitista per davant de l’ensenyament públic, gratuït i igualitari.
En aquest context, la defensa d’una educació democràtica, en el sentit més ampli de la paraula, es torna clau. Són molts els estudis que s’han centrat en l’anàlisi concreta de l’escola i la democràcia i que posen en relleu la relació entre una educació democràtica i el pas cap a una societat millor. Entre ells destaca el projecte de recerca Demoskole, per la seva visió holística de la democràcia en educació i la seva proposta de desglossar el concepte de democràcia en quatre grans pilars -governança, habitança, alteritat, i ethos- la qual permet fer una anàlisi més profunda de les vivències democràtiques dins de les escoles.
Aquesta investigació, que ha seguit les aportacions del projecte Demoskole quant a dimensions d’anàlisi, pretén aportar al coneixement científic una sèrie d’elements que permetin una millor implementació de la democràcia a l’escola. Es pretén extreure aquells aspectes que ajudin al fet que es doni una major democràcia, alhora que s’articula el discurs al voltant del concepte de democràcia que tenen els diferents equips directius. Es tracta doncs d’una recerca situada dins del camp de la investigació educativa, que té com a protagonistes l’equip de mestres, l’alumnat, els familiars i altres membres de la comunitat. Les dades que s’han recollit provenen d’un total de 5 estudis de casos d’èxit, i s’han realitzat un total de 8 entrevistes als diferents equips directius, 4 grups de discussió amb l’alumnat, i 5 grups de discussió amb familiars i/o voluntaris. Posteriorment s‘han analitzat seguint una metodologia purament qualitativa que ha buscat en tot moment destacar les vivències, les expectatives i les opinions dels seus protagonistes.
Les dades recollides i analitzades mostren que el professorat que ha participat en la recerca coincideix a entendre que la democràcia representa una forma ideal d’organització social justa, inclusiva i on la població és socialment activa i respectuosa l’una amb l’altre.
Entre els aspectes que ajudaran que es doni una major democràcia en els centres escolars destaquen aquells que actuen de forma transversal en tots els àmbits -governança, habitança, alteritat, i ethos-. Com (1) la participació del màxim nombre d’agents educatius sense cap tipus de limitació, tenint en compte les seves necessitats, (2) la inclusió en el sentit de donar la millor educació possible a l’alumnat, pel que fa a resultats acadèmics com educació en valors i sentiments, i (3) l’existència d’un bon clima de centre a partir del treball conjunt de tota la comunitat.
