Formació de la coberta edàfica en diferents àmbits de Catalunya i Llanos de Moxos (Bolívia): casos de predomini d'influència geogènica i antròpica
- Autores: Jaume Boixadera Llobet
- Directores de la Tesis: Jaume Porta Casanellas (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2016
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep M. Alcañiz (presid.), José Antonio Martínez Casasnovas (secret.), Irene Ortiz Bernad (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
RESUM En aquesta recerca s'han investigat el sòls des del paisatge al microscopi, i s’han datat i estudiat les microrestes vegetals presents. Així, s’aporten dades sobre la naturalesa dels loess, característiques, distribució i edat dels sòls llimosos de l’Est de la Depressió de l'Ebre. També informació sobre els principals processos formadors (translocació de carbonats, rubefacció, il·luviació d'argila) en sòls de referència del Baix Fluvià (Empordà,Girona) i la relació amb el temps, els materials parentals i l'acció antròpica. En els sòls amb predomini de processos antropogènics, bancals a les Garrigues (Lleida) i camps elevats (camellones) als Llanos de Moxos (Bolívia), s'han determinat els processos formadors principals, les seves propietats i condicionants d'ús, l'edat i la història d'ús, alhora que s’han identificat característiques dels perfils que permeten precisar la seva classificació com a sòls antròpics.
La recerca ha permès millorar el model sòl-paisatge aplicable en aquestes zones per obtenir mapes de sòls de més qualitat, que són la base per a la planificació i la gestió dels sòls.
RESUMEN En esta investigación se han estudiado los suelos desde el paisaje al microscopio, datándose e identificándose los microrestos vegetales. Ello ha permitido aportar datos sobre la naturaleza loésica, características, distribución y edad de los suelos limosos del Este de la Depresión del Ebro. También sobre los principales procesos formadores (translocación de carbonatos, rubefacción, iluviación de arcilla) en suelos de referencia del Bajo Fluvià (Empordà, Girona ) y su relación con el tiempo, el material originario y la acción antrópica .En los suelos con predominio de procesos antropogenéticos, bancales de la Garrigas (Lleida) y campos elevados (camellones) en los Llanos de Moxos (Bolivia) se han determinado los procesos formadores principales, sus propiedades y condicionantes de uso, así como la identificación de las características de los perfiles que permiten precisar su clasificación como suelos antrópicos.
La investigación ha permitido mejorar el modelo suelo-paisaje aplicable a estas zonas para obtener mapas de más calidad, que es la base para la planificación territorial y el manejo del suelo.
SUMMARY This research investigated soils from the landscape to the microscope, dated, and studied the vegetal microremains. It yielded information about the loessic nature, characteristics, distribution and age of many silty soils from the eastern Ebro Valley. It revealed the main soil forming processes (calcium carbonate redistribution, rubification and clay illuviation) in benchmark soils from Baix Fluvià (Empordà) and their relationship with time, parent material and anthropic action. In the soils where anthropogenic processes are dominant - stone wall terraces at les Garrigues (Lleida) and ridged fields (camellones) at Llanos de Moxos (Bolivia) - soil forming processes, properties and land use limiting factors were investigated, as well as their age and land use history; also profile characteristics that are useful for improving their classification as anthropogenic soils were identified.
The research has improved the soil-landscape model of these areas making better soil maps possible, a base for land use planning and soil management. It also enhanced the existing understanding of the environmental conditions under these soils have developed.
