Aquesta tesi investiga la terminologia usada per denominar, en català i en l'àmbit de la conservació de béns culturals, les imatges obtingudes per tècniques de reproducció múltiple: les estampes, les fotografies, les impressions fotomecàniques i les impressions electròniques.
A partir de la constatació de les mancances en la pertinència de la terminologia usada actualment, en català i en castellà, s'ha realitzat una proposta de classificació i de nomenclatura de les diverses tècniques de creació artística seguint una metodologia d'anàlisi pluridisciplinari que combina aspectes de la ciència del patrimoni, de la història de l'art i de la tècnica, de la lexicografia, de la sistemàtica i de les ciències de la informació.
Els mètodes de treball i les bases conceptuals d'aquestes disciplines ens han permès de proposar un sistema de classificació i nomenclatura inspirat de les taxonomies de les ciències naturals, però que utilitza criteris de classificació específics relacionats amb la conservació del patrimoni: el principi tecnicocientífic de formació de les imatges i la naturalesa dels seus materials constitutius.
El resultat és una classificació determinada de les tècniques de reproducció de la imatge i unes recomanacions d'ús d'aquesta classificació que es tradueixen en una proposta de terminologia normalitzada en català. Aquesta llista de termes permetran a la comunitat interessada disposar d'una llista de noms o de descriptors correctes i una metodologia d'ús adaptable a les circumstàncies del context, incloent la seva traducció a la llengua castellana.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados