Cartografia, pràctiques mèdiques i respostes socials a l’entorn del paludisme: Catalunya, segle XIX
- Autores: Narcís Torrent Quer
- Directores de la Tesis: Joaquim M. Puigvert i Solà (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
La tesi doctoral té el punt de partida en la recerca El paludisme a la Catalunya del segle XIX a través del Diccionario de Madoz i les Topografies Mèdiques, que es va presentar com treball final de màster, l’any 2010. Aleshores ja apuntàvem les futures línies de treball, que han esdevingut els objectius principals de la tesi doctoral. Així doncs, amb la recerca hem pretès quantificar la morbiditat i mortalitat del paludisme a Catalunya al segle XIX, conèixer les estratègies que van seguir els metges en la lluita contra la malaltia i, finalment, la producció d’una cartografia del país vers el 1850, que la fes visible. Ens ha interessat, a més de caracteritzar el paludisme a Catalunya, fer una breu crònica del procés que va dur a la identificació de l’origen i el guariment, amb una atenció especial a la introducció i ús de la quina en el tractament de la malaltia. La voluntat d’entendre millor el fracàs relatiu en la gestió i l’ús del fàrmac ens ha dut a fer un repàs de la pràctica mèdica a Catalunya els segles XVIII i XIX, a través dels testimonis que ens han arribat, relacionats amb el paludisme, per conèixer-ne el fonament epistemològic, el qual va condicionar la manera com els metges es van enfrontar a la malaltia.
A més de la descripció de les diferents qüestions que hem abordat a la recerca, hem de valorar que existeix un repertori documental —manuscrit i imprès— suficient, derivat, possiblement, de la importància que ha tingut el paludisme al llarg del temps. Les influències que provenien d’Europa, així mateix com la consolidació d’un estat modern, amb estructures organitzatives i professionals dedicades a la salut pública, van fer possible l’aparició d’un conjunt documental d’alt valor descriptiu que ha estat el fonament que ens ha permès assolir els objectius que ens havíem proposat. Com havíem dit, la reconstrucció de l’impacte concret del paludisme a Catalunya durant el segle XIX, l’establiment d’una cronologia dels criteris i estratègies que es van seguir per combatre’l i, encara, la construcció de la cartografia. En el detall, els elements que constitueixen el fons, del què s’ha procedit al buidatge sistemàtic, són el Diccionario Geográfico Estadístico Histórico de España y sus posesiones de Ultramar, dirigit i coordinat per Pascual Madoz el 1845, de les Topografies Mèdiques i les Memòries Manuscrites dipositades a la Biblioteca de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de les Actes de la Junta Provincial de Sanitat de Girona (1834-1868) i del Butlletí Oficial de la Província de Girona (1834-1900).
La suma de factors que acabem de descriure, els que van actuar com un catalitzador en l’eradicació del paludisme al nostre país, constitueixen, a més, l’element decisiu que ha determinat el marc temporal i conceptual de la nostra recerca respecte d’una malaltia que, com és ben sabut, venia de lluny i en diferents parts del món encara continua.
