Resumen de Perfil psicopatològic i perfil de la personalitat, segons el model psicobiològic de cloninger, en pacients amb artrosi de genoll i fibromiàlgia, com a síndromes de sensibilització central al dolor
Les patologies musculoesquelètiques són una de les causes més comunes de discapacitat degut al dolor. Dues de les patologies on el dolor crònic (DC) està típicament present són l’artrosi (OA), de genoll com a més freqüent, i la fibromiàlgia (FM). És obvi que l'OA i la FM són diferents tot i que, a més del DC, pot haver-hi una característica comú, la sensibilització, en concret la del Sistema Nerviós Central (SC), definida com hipersensibilitat al dolor, alodínia tàctil, hiperalgèsia a pressió i sumació temporal. Diferents estudis mostren relació entre les característiques psicològiques i trastorns psicopatològics i les malalties com l’OA i la FM, centrant-se en ansietat i depressió. Els trets de personalitat també són rellevants en malalties cròniques, però no s’ha estudiat tant com a síndrome de SC, i menys en la OA. La percepció del dolor relacionada amb la personalitat, no s’ha estudiat profundament en presència de SC. Així, els objectius principals d’aquesta tesi són definir el perfil psicopatològic, el patró de personalitat i el lligam de la percepció del dolor amb la personalitat en un grup de pacients amb DC, amb i sense el fenomen de SC. Metodologia. L’estudi va ser dut a terme als Serveis de Reumatologia de l’Hospital del Mar i l’Hospital CIMA-Sanitas, a Barcelona, durant 18 mesos. La selecció dels pacients es va fer segons els criteris de l’American College of Rheumatology per FM i OA. Els grups van formar-se per pacients amb artrosi amb SC (OA-SC), sense ella (OA-noSC), amb FM i grup control (C). Es van emprar l’Inventari Clínic Multiaxial de Millon, l’Inventari de Temperament i Caràcter de Cloninger i el Qüestionari de Dolor McGill, en l’avaluació psicopatològica, de personalitat i percepció subjetiva del dolor, respectivament. Es van dur a terme anàlisis de la variància, de regressió logística, de correlacions i de regressió lineal. Resultats. Els resultats mostren que el perfil del grup OA respecte el grup C emfatitza en les escales Histriònica, Passiu-Agressiu, Antisocial, Compulsiva, Esquizotípica i Somatoforme. En el grup OA-SC versus OA-noSC ho són l’escala Límit i Depressió Major. En el grup FM respecte al grup OA-noSC destaquen les escales Esquizoide, Depressiva, Histriònica i Sàdica, Límit, Somatoforme, Trastorn per Estrès Post-traumàtic i Depressió Major. I, finalment, en el grup FM respecte l’OA-SC, grups que presenten SC al dolor, ho són les escales Somatoforme i Depressió Major. La dimensió de temperament d’ED és típicament característica de pacients amb DC, sempre i quan, aquests pacients presentin SC. Les dimensions d’Evitació del Dany (ED) i Auto-Direcció (AD) són les més rellevants en la diferenciació del grup de FM. La percepció del dolor es correlaciona amb Cerca de Novetat (CN) (positiva i negativament), ED, Dependència a la Recompensa (DR) i Persistència (P) (totes tres en sentit positiu), és a dir, totes les dimensions de temperament. La percepció de dolor es correlaciona amb les dimensions de caràcter d’AD i Cooperació (CO), en sentit negatiu i positiu, respectivament. Les dimensions ED i CO de la personalitat prediuen en un 37,2% la percepció del dolor espontàni. Conclusions. El perfil psicopatològic dels grups sensibilitzats se centra especialment en trets somatoformes i de depressió major. El fenomen de SC sembla determinar la importància de la dimensió ED en pacients amb DC. Els nivells de percepció del dolor referits es correlacionen amb diverses dimensions de la personalitat, destacant l’ED. Les dimensions d’ED i AD prediuen en un 37,2% els resultats en percepció subjetiva del dolor espontàni. Així, es continua augmentant el gruix de literatura a favor de la importància de la psicopatologia i la personalitat per tractar millor als pacients amb DC, i especialment, en pacients que presentin SC.
