Resumen de Anàlisi sociològica-crítica del discurs: les pràctiques discursives dels professionals de la medicina en el sistema públic català
Aquesta tesi proposa un model d'Anàlisi Crítica del Discurs, inspirat fonamentalment en Norman Fairclough, però partint d'una lògica sociològica i no lingüística com ell defensa. Així doncs, incorpora, matisa i/o desenvolupa també altres conceptes teòrics, provinents de la Teoría de lAcció Comunicativa (TAC) de J. Habermas, de les reflexions de Foucault sobre els "ordres del discurs" i el nou biopoder, de l'Hermenèutica de Gadamer, de les reflexions sobre la Ideologia de Manheim, i de les aportacions sobre la integració dels micro i macro nivells de Cicourel i Giddens.
L'objectiu fonamental ha estat analitzar les pràctiques discursives dels professionals metges que es dediquen actualment a l'assistència en l'àmbit públic, i per això s'han utilitzat diferents fonts d'informació: a) recull d'opinions sobre els valors professionals que han de tenir els professionals de la medicina en el futur; b) un text etnogràfic sobre la vida quotidiana dels metges en formació i de la seva socialització; c) les transcripcions de dos grups focals realitzats a professionals de la medicina en l'àmbit de l'Atenció Primària.
L'aportació principal de la tesi ha estat la proposta d'un model d'Anàlisi Crítica del Discurs que posa de manifest les creences, les relacions socials i les identitats presents en la pràctica clínica indicant al mateix temps la direcció del canvi social en el àmbit de les Institucions Sanitàries. Aquest canvi es fa evident a partir dels problemes identificats en els processos reproductius expressats amb la separació entre els valors culturals, relacionals i expressius.
La clau d¿una proposta sociològica d¿Anàlisi Crítica del Discurs és apostar per estudiar les pràctiques discursives dels professionals de la medicina dins dels sistemes socials i en relació a les condicions socials, polítiques i econòmiques, enteses com a restriccions que el ¿poder disciplinar¿ introdueix en el Sistema Sanitari. El canvi social doncs, s¿haurà de veure a partir de visualitzar qui està present en cada situació, en quins tipus de relacions, si s¿estan donant lluites obertes o encobertes, si és un discurs normatiu o creatiu, o si sosté les relacions de poder o les transforma. Sense oblidar que s¿ha de mirar el poder exercit en les relacions socials d¿una manera ¿productiva¿, localitzat difusament en tota l¿estructura social, i que els subjectes poden contestar i reestructurar progressivament a través de les seves pràctiques, creant la possibilitat real del canvi. Els efectes i la direcció dels canvis serà el resultant de les forces entre diferents mirades professionals: a) clínics i gestors, b) metges experts i en formació, c) professionals positivistes i holístics, d) professionals defensors de la pràctica privada i els defensors de la pràctica pública, e) entre professionals i ciutadans, f) professionals clínics i tècnics, g) professionals de la medicina i altres professionals. Cal considerar finalment que l'ACSD ens pot ajudar a introduir polítiques que afavoreixin la direccionalitat dels canvis, i també els propis subjectes poden contestar i reestructurar progressivament algunes pràctiques a través d'accions més efectives.
