Aquest treball intenta estudiar l'áctitud dels estaments eclesiàstics de la diòcesi de Lleida, durant els segles XVI-XVIII, quant a disposicions referides, d'una banda, a la llengua catalana i, d'altra, al seu ús a l'ádministració eclesiàstica. A través d'una tasca investigadora, eminentment positivista de recerca dels arxius capitular i episcopal de la ciutat de Lleida, es fa un buidat de la documentació referida als dos aspectes ci¬tats anteriorment: actitud i usos lingüístics. Així estudiem tots els llibres de les ac¬tes capitulars de la Catedral de Lleida del període del nostre estudi com també dels llibres de visites pastorals -dissortadament escassos-, que també s'hi conserven. A partir de les constitucions sinodals de la Tarraconense, especialment a partir del de¬cret tridentí sobre la predicació en llengua vernacla, s'estudia el ressò que van tenir a les disposicions sinodals ilerdenses.
Encapçala l'estudi una breu aproximació a l'episcopoloqi lleidatà i el clou una referència als llibres, principalment d'àmbit eclesiàstico-religiós, impresos a la ciutat de Lleida.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados