Resumen de La cultura visual del món casteller: l'art i els castells
A. Introducció La recerca que presentem, La cultura visual del món casteller: l’art i els castells, es centra amb un anàlisi de la visió d’aquest món. Primer, des d’un punt de vista d’una acció performativa, i en segon lloc, l’anàlisi des de la mirada de les representacions plàstiques, que hem pogut trobar des dels inicis del segle XIX fins l’actualitat. Aquesta separació està plantejada per tal d’entendre, què són els castells més enllà d’una acció en la cultura popular.
Les representacions artístiques que hem anat trobant en el segle XIX, han estat minses, tot i que durant el segle XX han estat molt més abundants. Però reclama, que hi hagut una intencionalitat localista. Ja que, el fet estava considerat com una acció més concentrada en la zona de Tarragona, que en els altres llocs del territori català. També cal reconèixer, que hi ha poc interès per part del món artístic, que ho considera regionalista i folklòric. Vers el concepte cultura visual, cal separar els dos mots per poder analitzar la definició. En primer lloc, cultura és un concepte molt ampli que compren infinitat de definicions, que concretarem com el que els humans han fet a través del treball i la inventiva, una definició que ens comenta John A. Walker (Walker, 2002, p. 23). I el mot visual es centra en l’espai de percepció tant biològic com de coneixements perceptius. Per tant, la definició que podem extreure en la cultura visual del món casteller és la producció artística. La qual ha sorgit d’una inventiva humana per crear una percepció davant d’un fet. Aquest és la causa del títol emprat.
B. Antecedents La justificació de la investigació és donar a conèixer la relació mantinguda entre el món casteller i el món de l’art. Per tal d’iniciar aquesta tesi calia saber i conèixer els antecedents que podien existir. En primer lloc teníem l’article de Daniel Ventura en el capítol de l’art i els castells dins el segon volum del Món Casteller, dirigit per Pere Català Roca, del 1981. El segon antecedent era una conferencia donada per Antonio Salcedo del 2013, per concloure el Simposi Casteller d’aquell any. Aquesta conferència hi trobem una ampliació de la informació que ja ens apuntava Daniel Ventura. Una de les primeres afirmacions que vam observar revisant aquests dos antecedents, va ser que hi havia una manca de interrelació entre l’art i el món casteller.
L’article de Daniel Ventura(Ventura, 1981)era un resum anecdotari que explicava certes obres que s’havien promogut per commemorar el fet casteller. En el cas de l’Antonio Salcedo (Salcedo Miliani, 2014)era un recull més exhaustiu de les obres fetes en aquest món. Tot i això un aprofundiment en aquesta matèria no s’havia fet mai.
C. Marc teòric Per tal de tenir una visió clara del treball l’hem estructurat en dos parts, una primera part formada per tres capítols i una segona part en dos capítols. La primera part planteja que és un castell, on es representa i quins antecedents hem trobat. La segona part analitza el castell com una obra d’art i recull les representacions plàstiques que existeixen en el fet casteller. Seguidament la proposta d’aquesta tesi ha estat la relació de l’art i el món casteller, la representació plàstica del fet. En aquest punt hem elaborat un recull d’obres amb aquesta temàtica, les quals em estudiat i analitzat des de diferents punts de vista utilitzant varis teòrics.
Per tant, aquests obres les hem estudiat tenint en compte tres historiadors de l’art, els quals són Kerry Freeman (Freedman, 2006), Erwin Panofsky (Panofsky, 1993) i finalment Rudolf Arnheim (Arnheim, 1992). Autors que ens han servit per treballar l’anàlisi del castell com les obres d’aquesta temàtica Per tant, en un total de cinc capítols exposem una visió d’un fet que costa definir però que ha creat, a hores d’ara, una gran expectació i afició, el fet casteller. També cal reconèixer que planteja problemàtiques en la seva definició i en la seva manera de ser representat.
Cal puntualitzar doncs, que ens hem limitat geogràficament tenint en compte que el fet casteller és originari del Camp de Tarragona. També cal recordar que va sorgir en el segle XIX, i no s’expandeix cap a les comarques del nord fins als anys 70 del segle XX.
Pel que fa a les representacions artístiques s’havia representat per les arts plàstiques. Tot i això calia conèixer quantes representacions s’havien pogut fer, i que les havia motivat. El treball que ens ocupa analitza la relació d’aquesta producció i com ha estat el resultat. Cal considerar doncs, que no és una temàtica treballada en excés pels artistes. Per tant, el territori marcat per dur a terme aquesta investigació es centra en Catalunya. Tot i que en els antecedents que hem investigat hi ha Itàlia, Índia i País Valencià.
Una limitació que també hem marcat és el plantejament de les tècniques artístiques, que si bé recollim l’escultura, la pintura, el dibuix i el gravat. També hem mencionat el cartellisme com a exponent del disseny gràfic, per la significació en l’espai de la festa, centrant-nos només en tres ciutats, per la seva rellevància en el món casteller. Tot i això, creiem que és un espai susceptible d’ampliar el territori i la investigació. La fotografia és una altre de les arts que tampoc hem pretès aprofundir excessivament, per la gran quantitat de producció existent. El fet de tenir un temps determinat reclamava la necessitat de fer un anàlisis testimonial d’aquestes arts. En el cas de les xarxes socials hem treballat la imatge com element representacional i els canvis que ha sofert la cultura visual del castell per causa d’elles.
El propòsit d’aquest treball era omplir un buit. No hi havia un treball fet on s’hagués recollit el material artístic produït amb aquesta temàtica. En segona instància s’ha revisat el concepte del fet casteller des d’una vessant artística.
D. objectius L’objectiu principal de la recerca era, doncs, conèixer l’abast i la importància del fet casteller com una representació artística.
En relació amb aquest objectiu general, ens vam proposar altres objectius específics: 1. Explicar amb quins espais i moments aquest fet es representa. El perquè d’aquesta representació en les ciutats de Valls, Vilafranca i Tarragona.
2. Analitzar els antecedents trobats a la Índia, Venècia i País Valencia. Per tal d’entendre els possibles orígens.
3. Analitzar el castell com una obra d’art, des del seu procés d’execució fins la culminació.
4. Analitzar les representacions plàstiques que s’han produït.
5. Valorar les obres patrocinades i la problemàtica que han pogut suscitar.
6. Dilucidar quin impacte té aquest fet en els artistes, així com en l’evolució de l’art català coetani.
En el objectiu principal el que es pretén és valorar el fet casteller més enllà d’una tradició popular. Per això, cal analitzar el rerefons d’aquesta representació, tenint en compte, que dins el món casteller s’entén que l’acte, és fer per fer. Per tant, el que es volia era entendre i discernir que podia provocar la necessitat de fer una acció pel simple fet de fer-la.
Però abans de tot, calia definir el fet casteller, ja que aquest és un acte que comporta uns paràmetres d’estructura, combinació i metodologia que donen resultat a una imatge. Aquesta imatge és la que es percep. Davant aquest plantejament vam creure convenient crear una hipòtesis. On proposàvem la següent qüestió, podia ser el fet casteller considerat una performance? Per ta
