Resumen de Mercedes Sanz Bachiller, aproximación a su biografía política
La tesi doctoral que presentem, titulada «Mercedes Sanz Bachiller, aproximación a su biografía política», reconstrueix la trajectòria política d'una de les dues dones més importants del falangisme i del franquisme, i que ha passat a ser coneguda com la «vídua d'Onésimo Redondo» i la «fundadora d'Auxilio Social». Aquesta visió que, com hem demostrat, és molt incompleta, té el seu origen en les circumstàncies següents. I és que les primeres referències publicades sobre Mercedes Sanz-Bachiller se centraven en un període molt concret, tot el temps que va ser parella d’Onésimo Redondo, entre 1930 i 1936 i, ja vídua, quan va fundar i dirigir Auxilio Social fins la seva dimissió, en abril de 1940. En aquestes primeres publicacions, Sanz-Bachiller apareixia en relació als seus dos marits, tant en les biografies d'Onésimo Redondo, com per exemple la de José Luis Mínguez Goyanes, com en les memòries de Javier Martínez de Bedoya. Posteriorment, Mónica Orduña, en la seva tesi sobre Auxilio Social, va estudiar Mercedes Sanz-Bachiller, però no era una investigació sobre aquesta falangista, sinó sobre l'Obra que dirigia. Beatriz Delgado Bueno va focalitzar el seu interès en l’estudi de les relacions entre la Secció Femenina de Salamanca i de Valladolid, i en ell hi dedicava un apartat a les rivalitats entre Mercedes Sanz-Bachiller i Pilar Primo de Rivera, un tema que ja havia avançat Mónica Orduña. El primer historiador que li va dedicar una biografia va ser Paul Preston en «Palomas de guerra, cinco mujeres marcadas por el enfrentamiento bélico». Posteriorment, Auxilio Social i la seva fundadora han estat estudiats conjuntament des de la perspectiva de la història del gènere, o incorporant les experiències dels nens acollits a Auxilio Social, tal i com ha fet Ángela Cenarro.
Tanmateix, Mercedes Sanz-Bachiller va desenvolupar una carrera política més enllà d'Auxilio Social, entre 1941 i 1979, sobre la que encara no s’havia fet cap tipus d’investigació. Era, doncs, una llacuna historiogràfica en la història del falangisme i del franquisme. La reconstrucció de la seva carrera política durant aquestos anys, per tant, és la principal aportació, per inèdita, d'aquesta tesi doctoral. Una trajectòria durant la qual va ser la Cap Nacional de l’Obra Sindical de Previsió Social (1941-1974), vocal en el consell d'administració de l'Institut Nacional de Previsió (1941-1979), procuradora en les Corts franquistes (1943-1967), i membre del «Consejo Nacional del Movimiento» (1937-1942). La tesi també ha concretat i/o matisat algunes dades del periode 1936-1940, com per exemple el seu nomenament com a Cap Provincial de la Secció Femenina de Valladolid, en agost de 1936, les seves relacions amb Pilar Primo de Rivera, o el seu posicionament en relació al Decret d'Unificació, entre altres, tot aportant documentació inèdita. Finalment, s'han reconstruït els seus orígens familiars i la seua infantesa.
Durant el procés d'investigació, s’han treballat fonts diverses, encara que les més destacades han estat les arxivístiques. A l'Arxiu General de l'Administració, s'han estudiat els fons documentals de la Secció Femenina, Auxilio Social, el llegat d'Ángeles Villarta, la «Secretaria General del Movimiento», el «Consejo Nacional del Movimiento», l'Obra Sindical de Previsió Social, la Delegació Nacional de Sindicats, i la Vicesecretaria Nacional d'Obres Sindicals, encara que amb resultats diversos. També s'ha treballat la documentació de l'Institut Nacional de Previsió, custiodada a l'Arxiu de l’Institut Nacional de Gestió Sanitària, i en part també a l'Arxiu Central del Ministeri d’Ocupació. A l'Arxiu del Congrés dels Diputats, s'ha investigat amb el fons documental de la Unió Interparlamentària i de la comissió de Treball de les Corts. Al Centre Documental de la Memòria Històrica s’ha estudiat l’expedient de depuració de Mercedes Sanz-Bachiller, iniciat en 1942, en el context d’una depuració general de FET-JONS. Ha estat fonamental la consulta de les fonts privades, tant de l’Arxiu Particular de Mercedes Sanz-Bachiller, com del seu segon marit, Javier Martínez de Bedoya, fons custodiat a l’Arxiu General de la Universitat de Navarra. Amb la consulta a l’Arxiu Diocesà de Valladolid, i del Registre Civil de Montemayor de Pililla, hem reconstruït els seus orígens familiars. Les entrevistes a dos de les seves filles, Mercedes i Pilar Redondo Sanz-Bachiller, ens han permés tenir una visió més personal. Les visites a Montemayor de Pililla i a Valladolid, ens han ajudat a calibrar el pes que van tenir les terres vallisoletanes i les seves gents en la vida personal i professional de Mercedes Sanz-Bachiller.
L’elaboració d’aquesta biografia ha fet que ens plantejàrem qüestions metodològiques que passem a concretar a continuació. La primera d’elles, la necessitat de sustentar la investigació en un ventall, el més ample possible, de fonts. En aquest cas, hem tingut accés a fonts primàries, tant publiques com privades, que ens han aportat moltíssima informació professional i personal, encara que aquesta última només s’ha incorporat a la biografia després de valorar la seva rellevància i pertinència. Determinades qüestions, com la mort del seu fill Onésimo Redondo Sanz-Bachiller, per la seua importància i transcendència, havia de constar en la tesi. I és que aquesta és una biografia política i, per tant, l’enfocament és estrictament polític. Tanmateix, reconeguem que serà interessant fer una lectura des de la història del gènere en futurs treballs. Per últim, les entrevistes a les seves dues filles majors, ens ha situat davant la qüestió d’haver de diferenciar entre el fet històric, i el record o la memòria que sobre eixe fet tenien ambdues, així com contrastar les distintes memòries que tenien sobre un mateix fet. Altres qüestions de caire metodològic han anat apareixent, com per exemple la relació entre Sanz-Bachiller, el subjecte, i el seu context. Vam decidir posar a Mercedes Sanz-Bachiller en relació amb el seu temps que, en el seu cas, abasta la pràctica totalitat del segle XX. D’aquesta manera, hem pogut estudiar i reconstruir la seua vida i trajectòria política, però també el context en el que tant una com l’altra s’han desenvolupat: la crisi del sistema de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme.
La tesi fa algunes aportacions i concrecions al que ja se sabia sobre Mercedes Sanz-Bachiller, aportant documentació nova. Així, hem pogut identificar els dos germans grans de Mercedes Sanz-Bachiller, Ramiro Vicente i María de las Mercedes Petra, així com concretar altres dades dels seus orígens familiars. També hem localitzat la casa familiar a Montemayor de Pililla, i contextualitzat la seva infantesa a aquest municipi agrari de Valladolid. Aquesta vivència és la base, juntament amb la influència de l’agrarisme d’Onésimo Redondo, de la seva preocupació pel camp i per les condicions socials dels agricultors al llarg de tota la seva carrera política, així como la vinculació a Valladolid i les seves gents.
Al final de la seva etapa estudiantil a les Dominiques Franceses coneix Onésimo Redondo, i es casen. Des de llavors, comença a viure els problemes associats a les activitats polítiques del seu marit, com l’exili a Portugal, les detencions, la preparació de la sublevació militar de juliol de 1936 i finalment, la mort. I és a partir d’aquí quan Sanz-Bachiller s’implica en les qüestions polítiques directament, sent nomenada per Andrés Redondo como a Cap Provincial de la Secció Femenina de Valladolid, el 12 d’agost de 1936, tot i que Sanz-Bachiller es va dedicar a arreplegar roba per als soldats durant tot l’estiu sense prestar gaire atenció al seu càrrec al front de la Secció Femenina. Durant aquestos mesos, Sanz-Bachiller apareix como el símbol del sacrifici i l’abnegació en pro de la pàtria, valors que comparteix amb altres dones falangistes, i també amb els camarades homes.
El que nosaltres hem identificat com la gènesi política de Mercedes Sanz-Bachiller, es produeix amb la fundació d’Auxilio de Invierno, un projecte que desenvolupa juntament amb Javier Martínez de Bedoya, des d’octubre de 1936. Fins la seva dimissió com a delegada nacional d’Auxilio Social, fa front a distintes circumstàncies polítiques, com la necessitat de deslligar-se de l’autoritat de Pilar Primo de Rivera i dependre només de FET y de las JONS, la defenestració d’Andrés Redondo i el Decret d’Unificació. A partir d’abril de 1937, i del naixement oficial de la Delegació Nacional d’Auxilio Social en el mes de maig, Mercedes Sanz-Bachiller, ja com a delegada nacional, li ret una lleialtat absoluta a Franco, expandeix enormement Auxilio Social, viatja a Alemanya, posa en marxa el Servicio Social de la Mujer, i renuncia al seu càrrec en la Secció Femenina de Valladolid. En novembre de 1939, Mercedes Sanz-Bachiller i Javier Martínez de Bedoya es casen. Això conflueix amb certes decissions del passat polític de Bedoya, i amb l'increment de la rivalitat amb Pilar Primo de Rivera pel control sobre el Servicio Social, un conflicte que acaba resolent-se a finals de 1939, quan Franco, després d’haver-se produït el III Congrés d’Auxilio Social, traspassa el Servicio Social a la Secció Femenina.
