Segona Republicà i Guerra Civil a Castello. Discurs republicà, mobilitzacio política i sindicalisme revolucionari
- Autores: Vicent Grau i Reig
- Directores de la Tesis: Rosa Monlleó Peris (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Jaume I ( España ) en 2007
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: David Ruiz González (presid.), Manuel Requena Gallego (secret.), Josep Sánchez Cervelló (voc.), José Miguel Santacreu Soler (voc.), Ismael Saz (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Amb aquesta tesi doctoral volem col·laborar amb la realització de la història global del País Valencià, però feta des de la perspectiva de les comarques del Nord i especialment centrada en la ciutat de Castelló.
També volem recuperar la memòria positiva de la Segona República, ja que ací aquesta no va fracassar, ans al contrari, el projecte polític i cultural republicà va fer possible que Castelló fora considerada la capital cultural del País Valencià. Ací en desembre de 1932 s'hi van aprovar les anomenades Normes del 32 que van significa la regulació idiomàtica del valencià i la defensa de la unitat lingüística del català. Altrament el període d'entregues també a Castelló fou força convuls, ja que es caracteritzà per l'aparició del feixisme, una crisis molt forta del capitalisme en 1929 que es manifestà ací de forma molt intensa en 1933/34.
A Castelló en juliol de 1936 no hi havia condicions de Guerra Civil. Aquesta fou una imposició d'altres indrets de l'Estat espanyol. Els sindicats ací també hi jugaren un paper importantíssim, encara que més tard, fins al punt que en octubre de 1936 el sindicalisme revolucionari imposà una autèntica revolució socialista.
La Guerra Civil es va perdre principalment, no tan per la desunió de les forces antifeixistes del Front Popular, sinó principalment per un major desenvolupament tècnic i militar de les potències feixistes. També es va perdre pel paper nefast del Comitè de No Intervenció que tan afavorí al franquisme. Altrament no hem d'oblidar que la Repressió franquista fou molt més superior a les comarques castellonenques que no pas a la resta del País Valencià.
