L'obra per a piano de Jaume Mas Porcel (1909-1993)
- Autores: Miquel Estelrich i Serralta
- Directores de la Tesis: Francisco Javier Costa Ciscar (dir. tes.), Francisco José Falero Folgoso (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2008
- Idioma: catalán
- Tribunal Calificador de la Tesis: Miquel Duran Pastor (presid.), Bartomeu Jaume Bauzà (secret.), Felipe Vicente Garín Llombart (voc.), Marisa Blanes Nadal (voc.), Román de la Calle (voc.)
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: RepositoriUIB
- Resumen
La tesi doctoral que es presenta, s'ocupa principalment de l'estudi de l'obra pianística del compositor mallorquí Jaume Mas Porcel ( Palma, 1909 - Alacant, 1993 ).
La producció de Mas Porcel coincideix, a Mallorca, amb el moment més àlgid de la creació musical, coincidint amb Joan Maria Thomàs, Antoni Torrandell, Baltasar Samper, al mateix temps que és coetani de Fréderic Mompou, Óscar Esplà, Joaquin Rodrigo, Fernando Remacha, Vicent Asencio, Salvador Bacarisse, Rodolfo i Ernesto Halffter, Robert Gerhard, Eduard Toldrà, Manel Blancafort, entre d'altres.
Constitueix aquest creador, una personalitat destacada de la música balear pel seu caràcter polièdric. Creador d'un catàleg d'obres dedicades principalment al piano, nombroses transcripcions, una vintena de cançons per a veu i piano, obres corals, obres orquestrals, i una òpera.
Com a pianista actuà a les més importants ciutats espanyoles i d'Europa, i enregistrà per als segells discogràfics La Voz de su amo, Polidor i Emi.
Com a clavecinista, creà la primera càtedra a Espanya, a més de dedicar-se a la divulgació la música antiga. També s'encarregà en dur a terme la tercera reforma de l'important orgue de l'esglèsia de Santa Maria de Maó.
En l'aspecte pedagògic realitzà la seva tasca, a Mallorca, formant part el 1935 del primer claustre de professors del Conservatorio Regional de Música de Baleares i, posteriorment, el 1959 fou nomenat catedràtic de piano al Conservatori Superior de Música d'Alacant.
Convé destacar també la seva dedicació a les matemàtiques, publicant el 1948 La Regla de Cálculo, editorial Labor.
Va ésser Mas Porcel, un excepcional animador de la vida musical mallorquina, col¿laborador directe de Joan Maria Thomàs i de la Capella Clàssica de Mallorca i secretari del Comité Pro-Chopin a Valldemossa.
La present tesi estudia, analitza i avalua el corpus més important de la producció masporcelinana com és l'obra per a piano, instrument al que dedicà quasi bé la totalitat de la seva creació. En aquest estudi s'analitza l'estructura de les més significatives obres del compositor per aquest instrument. Es parla del pianisme a les cançons i també de la seva gran obra, l'òpera El castell d'iràs i no tornaràs, sobretot per la importància que representa per a la música mallorquina i pel fet que aquesta, va ésser l'origen de la majoria dels temes de l'obra Deu Sintonies, obra que sintetitza el llenguatge i la estètica del compositor.
A més, aquest estudi va acompanyat per unes notes biogràfiques, una visió de la producció pianística mallorquina i espanyola del moment, valoracions i opinions de compositors, intèrprets i d'altres personalitats que conegueren a Mas Porcel, així com el catàleg definitiu d'obres i una discografia actualitzada.
Finalment s'adjunta un apèndix documental en el que es mostren les partitures manuscrites de les obres pianístiques i de les cançons; les edicions de treball digitades i enregistraments de diversos pianistes, orquestres i cors, així com un conjunt de documents que crec, ens ajudarà a descobrir la personalitat, el pensament i la trajectoria musical i humana del compositor.
