Aproximació als espais i objectes de les cases urbanes de Lleida des del final del segle XIV fins al segle XVI: del món real a la representació de les imatges. Una mirada interdisciplinària des de les fonts documentals per a l'aprenentatge de la història
- Autores: Inmaculada Sánchez Boira
- Directores de la Tesis: Ximo Company Climent (dir. tes.), Enric Vicedo Rius (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Lleida ( España ) en 2016
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antoni Furió (presid.), Joan Josep Busqueta i Riu (secret.), Teresa Viñolas Vidal (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Amb aquesta recerca perseguim conèixer com eren les principals estances que hi havia en una casa a la fi de l’edat mitjana i als primers anys de l’edat moderna. Per aconseguir-ho ens preocupem per saber com eren els mobles que hi hauríem trobat i per saber les característiques de la resta d’objectes que hi havia. La primera font d’informació per a fer aquest treball són els inventaris i encants que es feren a la ciutat de Lleida als segles XIV-XVI i que es conserven a l’Arxiu Capitular d’aquesta ciutat. La transcripció i l’anàlisi d’aquesta documentació permet d’analitzar els objectes descrits en el seu context (ús, funció i localització) i conèixer el seu valor econòmic. En segon lloc, com a complement indispensable d’aquesta font documental, hem recorregut a les fonts iconogràfiques. Les fonts iconogràfiques esdevenen l’altre puntal d’aquest treball. La seva contextualització i la seva anàlisi ens ha de permetre reflexionar sobre la seva validesa com a document històric. En tercer lloc, quan és possible, també són una font molt útil els objectes que es conserven als museus, que de vegades poden provenir de les excavacions arqueològiques. El caràcter interdisciplinari de la investigació i la utilització d’una nova metodologia de treball que es basa en l’anàlisi comparativa i paral•lela de les fonts escrites i iconogràfiques ha d’esdevenir una eina eficaç per a l’aprenentatge de la Història.
El objetivo de esta investigación es conocer cómo eran las principales dependencias de las casas a finales de la Edad Media y los primeros años de la edad moderna. Para ello, primeramente, nos ocupamos del mobiliario: saber cómo eran los muebles que ocupaban esas estancias y sus características, así como del resto de objetos que allí había. La primera fuente de información en este tipo de trabajo son los inventarios y “las listas de objetos vendidos en el mercado de segunda mano (“els encants”) que se elaboraron en la ciudad de Lleida en los siglos XIV-XVI y que se conservan en el Archivo Capitular de esta ciudad. La transcripción y el análisis de esta documentación permiten analizar los objetos descritos en su contexto (uso, función y localización) y conocer su valor económico. En segundo lugar, como complemento indispensable de esta fuente documental, hemos recurrido a las fuentes iconográficas. Las fuentes iconográficas se convierten en el otro puntal de este trabajo. Su contextualización y su análisis nos permitirán reflexionar sobre su validez como documento histórico. En tercer lugar, cuando ello es posible, también son una fuente muy útil los objetos que se conservan en los museos, que a veces pueden provenir de las excavaciones arqueológicas. El carácter interdisciplinario de la investigación y la utilización de una nueva metodología de trabajo que se basa en el análisis comparativo y paralelo de las fuentes escritas e iconográficas debe convertirse en una herramienta eficaz para el aprendizaje de la Historia.
With this research we want to know how the main rooms in a house were at the end of the middle ages and the early modern age. To achieve this goal we were concerned about the furniture that we found and the characteristics of other objects placed there. The first source of information in order to make this work is the inventories and the charms that were made in the city of Lleida during the fourteenth and the sixteenth century and that were preserved in the Chapter Archive of this city. The transcription and the analysis of these documents allow analysing the objects described in this context (use, function and location) and knowing their economic value. Secondly, as a complementary indispensable documentary source, we have the iconographic sources. The iconographic sources become another support of this work. Its context and analysis should allow us to reflect on their validity as a historical document. Third, when it is possible, there are also useful sources objects preserved in museums, which sometimes can come from archaeological excavations. The interdisciplinary nature of the research and the use of a new methodology based on the comparative and parallel analysis of written and iconographic sources must become an effective tool for learning history.
