El arte doméstico, el arte que se disuelve en lo cotidiano
- Autores: Antonio Ortega Lopez
- Directores de la Tesis: Martí Peran Rafart (dir. tes.), Joaquim Chancho Cabré (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2012
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Jorge Montaña Matosas (presid.), Mª Teresa Blanch Malet (secret.), Manel Jiménez Morales (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Descripció.
La tesi parteix de la idea de que la institució ha acabant modificant el producte artístic.
Dit d¿una altre manera, la producció artística ha sofert uns canvis com a conseqüència de la voluntat dels artistes per accedir a la institució.
L¿aposta de l¿administració pública pel model institucional, al nostre context, ha estat molt intensa, i , d¿altre banda, l¿opció privada ha estat molt dèbil. La tesi tracta d¿analitzar aquesta mena d¿auge i final del model institucional a Catalunya (amb breus visites a d¿altres contexts) que es va donar de l¿any 1991 fins que ens ha atropellat la crisi -i sembla que farà aparèixer nous paradigmes de treball i relació- l¿any 2011.
Per abordar aquest tema general ho divideixo en tres parts diferents: La idea de devolució (el retorn de la inversió a la societat).
La instrumentalització de l¿art, en darrera instància, per les estructures polítiques.
I, finalment, el que he anomenat El factor humà.
El que defenc és que la institució no és neutra i, malgrat que aporta un marc de treball més defensable moralment que el mercat privat, no s¿ha resolt la idea de devolució a la societat.Malgrat no tenir clar la funció de retorn, des de l¿administració, s¿ha continuant invertint en art, encara que, moltes vegades amb la intenció de fer-la servir com a instrument propagandístic.Tractar de concretar perquè els artistes, i la resta d¿agents, col¿laboren amb aquest model, assenyalar la seva estructura de recompensa (validació) és el que tracto al darrer capítol.
