Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La adquisición del español por hablantes alemanes en distintos contextos de aprendizaje

  • Autores: Tim Patrick Diaubalick
  • Directores de la Tesis: Pedro Guijarro Fuentes (dir. tes.), Katrin Schmitz (dir. tes.)
  • Lectura: En la Universitat de les Illes Balears ( España ) en 2017
  • Idioma: español
  • Tribunal Calificador de la Tesis: Natascha Pomino (presid.), Emilia Merino Claros (secret.), Pedro Guijarro Fuentes (voc.), Katrin Schmitz (voc.)
  • Materias:
  • Texto completo no disponible (Saber más ...)
  • Resumen
    • español

      Esta tesis investiga el efecto exhibido por la L1 en la adquisición de los tiempos verbales en una L2, y examina la interlengua de aprendices alemanes del español. Adaptando como marco teórico el Programa Minimista (Chomsky 1995, 2001), la tarea del aprendiz se entiende como la adquisición de rasgos formales y su asignación a significados concretos. Según la Hipótesis de la Interpretabilidad (Tsimpli & Dimitrakopoulou 2007), solo los rasgos interpretables pueden adquirirse, mientras que la Hipótesis del Reensamblaje de Rasgos (Lardiere 2009) predice que una adquisición completa es posible, pero el proceso de reorganizar los rasgos puede resultar laborioso.

      En español, el contraste entre las formas del indefinido (cantó) y del imperfecto (cantaba) implica diferencias en la (im)perfectividad. Es una noción del aspecto gramatical (Zagona 2007) que no iguala al aspecto. Aunque hay planteamientos contrarios (Giorgi & Pianesi 2004), la aspectualidad se considera parte inherente del sistema verbal español (Leonetti 2004). En alemán el aspecto gramatical no se marca en ningún área (Heinold 2015).

      Las desinencias verbales que distinguen el indefinido del imperfecto implican rasgos no-interpretables (Liszka 2015) que precisan conectarse con el rasgo [±perfectivo]. Otra área gramatical afectada por el aspecto se halla en las formas del futuro. Predicados télicos (llegará a las 8) se interpretan con referencia al futuro, mientras que predicados atélicos (estará en el supermercado) tienden a poseer una lectura epistémica (Matte Bon 2006). A diferencia de las formas del pasado, en cambio, estas diferencias aspectuales no se manifiestan en la morfología, por lo cual todos los rasgos implicados son interpretables.

      Combinando los planteamientos generativistas con las hipótesis específicas de estudios previos, esta tesis presenta un estudio empírico sobre la adquisición del sistema verbal español. A través de Juicios de Gramaticalidad y varias tareas de producción, se analizan la interpretación y producción lingüística de 657 hablantes de distintos niveles de competencia, de los cuales 206 pertenecen al grupo bajo escrutinio (L1=alemán). Los datos del resto de los participantes (especialmente hispanohablantes nativos, aprendices románicos y anglófonos) sirven para comparaciones.

      En general, los resultados demuestran un acercamiento al habla nativa con un nivel de competencia creciente. A nivel individual, sin embargo, se manifiestan claras diferencias entre los aprendices. Así, los hablantes alemanes experimentan graves problemas en cuanto a oraciones complejas, es decir, oraciones en las que el aspecto léxico y el gramatical no concuerdan y se producen coerciones aspectuales (de Swart 1998). Además, se evidencia un claro efecto de los marcadores temporales –adverbios que suelen coaparecer con una de las dos formas, y se enseñan como pautas en clases de español como lengua extranjera–. Especialmente cuando estas pautas divergen de los requisitos del contexto del enunciado, los aprendices alemanes se distinguen significativamente de los otros grupos.

      En conclusión, los problemas conocidos por la bibliografía, que para hablantes de lenguas germánicas los tiempos verbales del español son altamente difíciles, se confirman y se amplían. La mayoría de los estudios previos se basan en el análisis de hablantes anglófonos. En el caso de los aprendices alemanes, cuya lengua materna ni siquiera posee un sistema aspectual básico, los problemas resultan indudablemente más intensos. Una explicación apta se halla en la diferenciación entre micro- y macroparámetros (Roberts 2014). Mientras que la diferencia entre el sistema verbal español y el inglés se caracteriza por la falta del marcaje de la perfectividad en el segundo (microparámetro), la diferencia entre el español y el alemán consiste en que el alemán no marca ningún incidente del aspecto (macroparámetro). Consiguientemente, los hablantes alemanes se encuentran en una posición inicial desventajosa. De esta importante conclusión se derivan consejos didácticos y propuestas para futuras investigaciones.

    • català

      Aquesta tesis investiga l’efecte exigit per la L1 en la adquisició dels temps verbals en una L2 amb aprenents alemanys del castellà. Adaptant com a marc teòric el programa minimalista (Chomsky 1995, 2001), la tasca del aprenent s’entén com l’adquisició de trets formals y la seva assignació a significats concrets. Segons la Hipòtesis de la Interpretabilitat (Tsimpli & Dimitrakopoulou 2007), només els trets interpretables es poden adquirir, mentre que la Hipòtesis del Reassemblatge de Trets (Lardiere 2009) prediu que una adquisició completa és possible, però el procés de reorganitzar els trets pot ser laboriós.

      En castellà, el contrast entre les formes del pretèrit (canté) y del imperfecte (cantaba) implica diferències en la (im)perfectivitat. És una noció de l’aspecte gramatical (Zagona 2007), que no iguala a l’aspecte lèxic. Encara que hi ha plantejaments contraris (Giorgi & Pianesi 2004), la aspectualitat es considera part inherent del sistema verbal castellà (Leonetti 2004). En alemany l’aspecte gramatical no es marca en cap àrea (Heinold 2015).

      Las desinències verbals que distingeixen el pretèrit del imperfecte impliquen trets no interpretables (Liszka 2015) que precisen connectar-se amb el tret [±perfectiu]. Una altre àrea gramatical afectada per l’aspecte es troba en la forma del futur. Predicats tèlics (llegará a las 8) es interpreten amb referència al futur, mentre que predicats atèlics (estará en el supermercado) tendeixen a posseir una lectura epistèmica (Matte Bon 2006). A diferencia de les formes del passat, en canvi, aquestes diferencies aspectuals no es manifesten en la morfologia, per tant tots el trets implicats son interpretables.

      Combinant els plantejaments generativistes amb les hipòtesis específiques de estudis previs, aquesta tesi presenta un estudi empíric sobre l’adquisició del sistema verbal castellà. A través del Judicis de Gramaticalitat i diverses tasques de producció, s’ analitzen la interpretació i producció lingüística de 657 parlants de diferents nivells de competència, dels quals 206 pretereixen al grup d’interès (L1=alemany). Les dades de la resta dels participants (especialment castellanoparlants natius, i aprenents romànics i anglòfons) serveixen per comparacions.

      Generalment, els resultats demostren un apropament a la parla nativa amb un nivell de competència creixent. A nivell individual, però, es manifesten clares diferencies entre els diferents aprenents. Així, els parlants alemanys experimenten greus problemes en quant a oracions complexes, és a dir, oracions en les que l’aspecte lèxic i el gramatical no concorden i es produeixen coercions aspectuals (de Swart 1998). A més s’evidencia un clar efecte dels marcadors temporals –adverbis que solen co-aparèixer amb una de les dues formes, i s’ensenyen com pautes a classes de espanyol com llengua estrangera–. Especialment quan aquestes pautes divergeixen dels requisits del context del enunciat, els aprenents alemanys es distingeixen significadament dels altres grups.

      En conclusió, els problemes coneguts a la bibliografia, que per parlants de llengües germàniques els temps verbals de l’espanyol son altament difícils, es confirmen i s’amplien. La majoria dels estudis previs es basen en anàlisis de parlants anglòfons. En el cas dels aprenents alemanys, que la seva llengua materna no posseeix un sistema aspectual bàsic, els problemes resulten individualment més marcats. Una explicació apta es troba en la diferència entre micro- i macroparametres (Roberts 2014). Mentre que la diferència entre el sistema verbal espanyol i l’anglès es caracteritza per la falta de marcatge de la perfectivitat en el segon (microparametre), la diferència entre l’espanyol i l’alemany consisteix en que l’alemany no marca cap incident de l’aspecte (macroparametre). Conseqüentment, els parlants alemanys es troben en una posició inicial desavantatjosa. De aquesta conclusió important es deriven consells didàctics i propostes per futures investigacions.

    • English

      This thesis investigates the effect exhibited by the L1 in the acquisition of the verbal tenses in an L2, focusing on German learners of Spanish. Adapting as theoretical framework the Minimalist Program (Chomsky 1995, 2001), the learner’s task is understood as the acquisition of formal features and their mapping to concrete meanings. According to the Interpretability Hypothesis (Tsimpli & Dimitrakopoulou 2007), only interpretable features are acquirable, whereas the Feature Reassembly Hypothesis (Lardiere 2009) predicts that a complete acquisition is possible, but the process of reorganizing the features can turn out to be arduous.

      In Spanish, the contrast between the forms of Preterite (canto) and Imperfecto (cantaba) involves differences in the (im)perfectivity, a notion of grammatical aspect (Zagona 2007) that does not equal the lexical. Although there are contrary approaches (Giorgi & Pianesi 2004), aspectuality is considered an inherent part of the Spanish verb system (Leonetti 2004). In German grammatical aspect is never marked (Heinold 2015).

      The morphemes that distinguish the Preterite from the Imperfect involve uninterpretable features (Liszka 2015) that have to be mapped to the features [±perfective]. Another grammatical area affected by aspect is found in the future tenses. Telic predicates (llegará a las 8) are interpreted with reference to the future, whereas atelic predicates (estará en el supermercado) tend to have an epistemic reading (Matte Bon 2006). Different from the past tense forms, however, aspectual notions are not manifested in the morphology, so that all involved features are interpretable.

      Combining the generativist approaches with the specific hypotheses of previous studies, this thesis presents an empirical study about the acquisition of the Spanish verb system. By means of Grammaticality Judgments and several production tasks, the interpretation and production of 657 speakers on different proficiency levels are analyzed, 206 of which belong to the group of interest (L1=German). The remaining participants’ data (especially native speakers, Romance and Anglophone learners) serve as source for comparisons.

      In general, the results show an approximation to the native speech with an increasing proficiency. On the individual level, however, some clear differences between the several learners manifest themselves. German speakers encounter severe problems with respect to complex sentences, i.e., sentences in which lexical and grammatical aspect do not coincide and produce aspectual coercions (de Swart 1998). Furthermore, a clear effect of temporal markers is revealed – adverbs which tend to coappear with one of the two forms and are taught as guidelines in foreign language classes. Especially when these guidelines diverge from the requirements of the sentence context, German learners differ significantly from the other groups.

      In conclusion, the known problems of the bibliography, that for speakers of Germanic languages the Spanish past tenses are highly difficult, are confirmed and broadened. Most of the previous studies are based on the analyses of Anglophone speakers. In the case of German learners, whose native language does not even possess a basic aspectual system, problems are undoubtedly more intense. An apt explication is found in the differentiation between micro- and macroparameters (Roberts 2014). Whereas the difference between the Spanish and the English tense-aspect systems is characterized by the impossibility of marking perfectivity in the latter one (microparameter), the difference between Spanish and German consists of the fact that in German there is no aspectual marking at all (macroparameter). Consequently, German speakers start from a disadvantageous position. Some didactic advice and proposals for future investigations are derived from this important conclusion.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno