Problemática de l'adquisicio del sistema fonematic de la llengua catalana a les comarques de Girona (adquisicio del sistema consonantic)
- Autores: María Dolores Ribot Mundet
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 1990
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Sebastià Serrano Farrera (presid.), Valeria Salcioli Guidi (secret.), Sílvia Martí Prim (voc.), Joan Veny Clar (voc.), Adalberto Ferrández Arenaz (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Aquesta Tesi tracta d'analitzar el diferent grau de dificultat que comporta l'adquisició del sistema consonàntic de la llengua catalana en un entorn concret: el món escolar. Els informants són mainada -de diferents indrets de leS comarques gironines- d'edats compreses entre 4-8 anys. El criteri de selecció va ser l'atzar (de cada Set nens un, segons la llista de la classe). El nombre total de la mostre és de 1.111 informants. Escollírem el mètode indirecte i l'ús el magnetòfon -el corpus lèxic és de 78 paraules-.
Per fer factible el tractament informàtic codificàrem l'alfabet fonètic en símbols numèrics i després d'elaborar uns programes específics analitzàrem els resultats obtinguts amb el paquet de càlcul estadístic SPSSx, en un entorn DEC WAXNMS. Els factors de variació o variables que hem considerat i analitzat són: context fònic; nivell d'escolarització (Primer i Segon nivell de Pre-escolar i Primer i Segon nivell de Cicle Inicial); comarca; interferència (hem establert quatre graus diferents d'interferència segons la situació lingüística de l'entorn immediat); tipologia de l'escola.
Tots aquests factors contribueixen a enmarcar el grau d'error i ens ajuden a matisar el tipus de dificultat. Dins aquest calaix eS barregen un conjunt de fenòmens molt diferents. Des d'aquells trets fonètics o tendències -d'abast més o menys ampli- pròpies d'un lloc determinat, a aquells errors fonètics normals -amb sentit d'usuals- d'una edat determinada, i aquells altres que poden ser índex de parla immedura o patològica. En aquest cercle la interferència hi actua no solament nodificant o substituint, sinó també en el grau d'inseguretat lingüística dels parlants. Aquest aspecte incideix de nou sobre la situació de la llengua, debat ja iniciat des l'Estudi General de Girona.
