Resumen de Mesura del gruix la coroide i de les cèl.lules ganglionars per tomografia coherència òptica de domini espectral (sd-oct) en pacients diabètics amb i sense edema macular
Mesura del gruix la Coroide i de les Cèl.lules Ganglionars per Tomografia Coherència Òptica de Domini Espectral (SD-OCT) en pacients diabètics amb i sense edema macular.
Objectiu: L’objectiu d’aquest estudi és el de avaluar el gruix de la coroide i de la Capa de Cèl.lules ganglionars mitjançant SD-OCT (Tomografia de Coherència Òptica de domini espectral) entre pacients diabètics amb o sense Edema Macular Diabètic (EMD) i evaluar-ne els canvis durant 2 anys.
Metodologia: Es van reclutar 80 pacients diabetics tipus 2 (DM2) que es van separar en 2 grups homogenis segons si tenien EMD o no. El grup control estava compost de 82 ulls de 41 pacients amb DM2 amb una edat mitjana de 63 anys (66% homes I 34% dones). Aquests pacients presentaven un nivell maxim de 35 en l’escala ETDRS I no tenien EMD.
El grup estudi estava compost de 76 ulls de 39 pacients amb DM2 amb EMD, amb una edat mitjana de 65 anys (56% homes, 44% dones). Aquest grup es va tractor amb laser argó, corticoids I/o fotocoagulació laser segons les guies de pràctica clínica. Tots els pacients es van estudiar Durant 2 anys.
Resultats: El gruix choroidal subfoveolar no va mostrar diferències estadísticament significatives entre ambdós grups (t-student= -0,288, p=0,724). Un total de 292 mesures del gruix choroidal es van dur a terme Durant un període de 2 anys I l’anàlisi temporal realitzat amb amb un Model Aditiu General (GAM) no mostra diferencies estadisticament significatives entre ambdós grups.
El gruix de la Capa de Cèl.lules Ganglionars es va mesurar en 80 pacients del grup control I 76 del grup estudi. Els resultats mostren un aprimament d’aquesta capa en el grup estudi amb una significancia estadística (t=3,16; p= 0,00263). Del total de 446 mesures al llarg de 2 anys l’anàlisi GAM mostra un clar aprimament de la capa de Cel.lules ganglionars en el grup amb edema durant el període de 2 anys tot I ser tractats amb antiVEGF, corticoids o laser. Es van estudiar les variables sistèmiques següents: glicèmia, Hemoglobina glicada, LDL, Colesterol, Triglicèrids I Pressió Sistòlica I Pressió Diastòlica). No es van detectar diferències estadísticament significatives entre els grups excepte en la Pressió Sistòlica, la qual era superior al grup amb edema macular (t= -2,125; p= 0,037) I de forma mantinguda durant els 2 anys Conclusions: El gruix coroideu subfoveal no va mostrar diferències estadísticament significaves entre ambdós grups, en canvi el gruix de cèl.lules ganglionars estava aprimat en el grup estudi tot I que la tendència era a l’augment de gruix en un I alter grup. Els pacient amb EMD tendeixen a tenir una Pressió Arterial Sistòlica superior als pacients diabetics sense edema.
