Dones i espai públic: funcionàries al servei del govern republicà (1936-1939)
- Autores: Natàlia Navarro Gelabert
- Directores de la Tesis: Pere Gabriel Sirvent (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2012
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Joan Serrallonga i Urquidi (presid.), David Ginard Féron (secret.), Susanna Tavera García (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
El nostre estudi contempla com a principal protagonista el funcionariat femení que va estar al servei del Govern republicà, en les seves principals institucions i dependències ministerials, en un dels períodes més convulsos de la nostra història recent: la Guerra Civil de 1936-1939. El nostre interès sobre aquest col¿lectiu de dones es deu principalment perquè observant tota la historiografia dedicada a la dona i/o a la guerra, cap estudi fins a llavors s¿havia centrat en les funcionàries ¿cal dir que la seva feina va permetre el funcionament d¿un govern que de sobte es trobà immers en una guerra-, la majoria de les quals encara dormen en l¿anonimat.
Les nostres dones majoritàriament formaven part de la burgesia, classe social que durant el anys previs a la Segona República s¿havia adonat de la necessitat i la importància de donar una formació acadèmica a les dones de la família. Al mateix temps, a la dècada dels 20¿, a nivell legislatiu es va permetre a les dones accedir a les vacants que oferia l¿administració pública, un espai que fins a llavors només havia estat ocupat per homes. Al llarg dels anys, el sexe femení va anar obrint camins entre els diferents ministeris governamentals, però fou durant la guerra, fruit de la relativa permissibilitat envers al nou model de dona treballadora, ¿la dona d¿oficines¿, i també per les necessitats bèl¿liques del moment ¿ hem de recordar que molts funcionaris van ser cridats per anar a cobrir els fronts de guerra- quan la dona entrà amb relativa força a les oficines i dependències de l¿Estat. Cal dir però, que aquesta aparent tolerància envers al sexe femení per ascendir a les escales professionals, fou sols un miratge i la realitat sovint va ser ben diferent. En aquesta investigació hem pogut comprovar com les dones difícilment assoliren càrrecs superiors i/o de responsabilitat dins de les principals institucions i cossos ministerials, sempre exceptuant alguns casos concrets.
Un dels apartats de la Tesi Doctoral que mereix especial atenció és la base de dades que hem realitzat a mesura que vam anar identificant a les dones que treballaven dins l¿administració pública. En aquesta hem fet constar: nom i cognoms de la funcionària, dates i lloc de naixement i de defunció, formació acadèmica i curricular, afiliació política i/o sindical, experiències importants viscudes des de la proclamació de la Segona República fins el cop d¿Estat de juliol de 1936, càrrecs desenvolupats durant la Guerra Civil, postguerra i escrits publicats. Pensem i esperem que aquest recull de dones i el sistema d¿organització que hem utilitzat, pot ser molt útil per a futures investigacions sobre estudis monogràfics de dones amb professions específiques durant la guerra. Per concloure, només volem insistir en què aquesta Tesi Doctoral no pretén crear ni mites ni heroïnes de guerra. Significaria seguir la línia historiogràfica iniciada en els anys 70¿, la qual pensem que està obsoleta. Només hem intentat fer un reconeixement a un grup de treballadores que dedicà tots els seus esforços per guanyar la guerra i mantenir les llibertats de la societat democràtica que elles també havien col¿laborat en construir.
