La música vocal de Josep Soler. Escrits teòrics i obra musical
- Autores: Teodroro Roura Asensio
- Directores de la Tesis: Xosé Aviñoa Pérez (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Cèsar Calmell i Piguillem (presid.), Jaume Radigales (secret.), Ana María Botella Nicolás (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Sociedad y Cultura: Historia, Antropología, Arte y Patrimonio por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
La tesi “La música vocal de Josep Soler. Escrits teòrics i obra musical” és una investigació sobre l’obra vocal de l’autor exceptuant-ne la dramàtica: òpera i oratori, complementada amb una anàlisi sobre el pensament i tècniques musicals, així com sobre el substrat ideològic que fonamenta la seva activitat creadora i la funció de l’artista expressada en innumerables articles i assaigs.
La tesi està dividida en una introducció, i tres capítols, més quatre apartats dedicats a les conclusions, la bibliografia, el catàleg dels escrits i la discografia.
A la introducció es presenten les motivacions que han inspirat la investigació: l’estudi de l’obra de Soler com a continuador del seu mestre Cristòfor Taltabull i la importància de la seva pròpia obra en el context actual. També en aquesta introducció s’assenyalen els objectius: 1- Estudi i anàlisi del pensament filosòfic que sustenta la composició musical de Josep Soler. 2- II.- Estudi i anàlisi dels tres sistemes compositius de compositor: atonalisme, dodecatonisme, i ús de l’acord del Tristany. 3- Elaboració del catàleg de totes les obres vocals de l’autor.
El primer capítol està dedicat a l’estat de la qüestió i es desenvolupa amb una anàlisi de totes les publicacions i escrits dedicat a l’obra del compositor separats en tres apartats principal 1- articles divulgatius a revistes de divulgació cultural o periodístics; 2- entrevistes. 3- articles de caire científic o sorgits en l’àmbit universitari. Aquest capítol té com a conclusions les següents: 1- Josep Soler ha estat present d’una manera continuada en les publicacions culturals, i ha gaudit d’uns crítics que han posat de relleu la consistència de la seva música. 2- Que al llarg d’aquests anys la seva música no ha tingut canvis estilístics importants i aquesta continuïtat s’ha manifestat en els escrits dels crítics i musicòlegs que han analitzat la seva obra.
3- Que la idea d’un music religiós ha anat evolucionant cap un concepte de músic en la recerca de la Transcendència. 4- Si la seva música no ha sofert canvis dràstics, el seu pensament tampoc i això també ho em pogut comprovar al llarg de les seves entrevistes.
El segon capítol està dedicat a l’anàlisi dels sistemes compositius emprats pel compositor: atonalisme, dodecafonisme i ús de l’acord del Tristany. També hi ha un esment especial a l’ús de la teoria del Pitch-Class com a mètode d’anàlisi. El capítol arriba a les següents conclusions: 1- El material base des del qual sorgeix les obres de Soler és d’una gran simplicitat: l’interval de tritò en la música atonal, una sola sèrie però amb un tramat molt compacte i l’acord del Tristany presentat de forma clara o amb petites modificacions notes estranyes, carència d’alguna nota, o altres.2- Composició directa sense esbossos ni idees esquemes, ni plantejaments d’estructura formal i harmònica. 3- Elecció de textos de gran qualitat literària i principalment d’autors no catalans ni espanyols, en els darrers temps redescoberta dels textos de Verdaguer i Llull. 4-Tractament de la veu curós en preferència en els inicis per les veus agudes i lleugeres. Absència quasi total del registre de baix en la música de lied.
El tercer capítol i nucli central de la tesi és el catàleg de l’obra vocal, no dramàtica, de Josep Soler, El catàleg és divideix en dos apartats principals: obres amb participació de cor, i obres sense participació de cor. El catàleg té una clara vocació per la interpretació consta dels següents ítems: 1-Identificació de l’obra per un número de catàleg. 2-Títol de l’obra. 3- Forma musical principalment lied, cor, cantata. 4- Instrumentació. Indicant tots els instruments de forma clara, i sense abreviatures numèriques.5-Durada. Normalment proporcionada pel compositor. En el cas d’haver estat enregistrada he utilitzat la que consta en el enregistrament. 6- Idioma i text. El text no solament les referències de l’autor sinó el text complet ja que alguns són de difícil accés i era molt arbitrari seleccionar quins. 7-Data de composició.8- Manuscrit on està localitzat. 9- Impressió si n’hi ha. Tant privada feta per un copista amb ordinador com si és comercial. 10- Estrena i circumstancies: data, lloc i intèrprets.11- Enregistrament si n’hi ha comercial, privat o d’alguna televisió o ràdio pública o privada.12- Tècnica compositiva. 13-Comentari. Si hi ha alguna característica o vicissitud de la composició que cal destacar. 14-Per últim bibliografia de l’obra, del text o alguna altra qüestió. Aquesta bibliografia per la seva especificitat moltes vegades no està recollida a la bibliografia general. També en apartats diferents hi ha la traducció al català dels textos de les obres.
Per últim la tesi es complementa amb una bibliografia, una discografia i un catàleg dels escrits del compositor. Les conclusions són un altre aparat amb que finalitza la tesi: I. L’actitud del compositor respecte l’art i la creació es vinculen al significat transcendent d’aquest. Des dels seus inicis com hem pogut veure en el recorregut que he fet en l’estat de la qüestió Soler és reconegut com un compositor religiós. Els seus manuscrits dels primers anys porten en acabar el lema Laus Deo. Però la presa de consciència, després del seu pas pels jesuïtes, el porten a abandonar el catolicisme i cristianisme com institucions sense perdre els sentit transcendent de l’exitència i de l’obra artística. 1- La seva obra és un fidel reflexa d’aquest pensament. Els autor triats per bastir la seva obra vocal en donen testimoni. L’espiritualitat de Rilke, de Rumi, de Verdaguer de Llull. Les tres passions, la infinitat de motets, els Responsoris són la mostra d’aquesta espiritualitat. 2- Originalitat i a la vegada tradició en el seu llenguatge. Soler com a culminació de la música del XIX i principis del XX. La seva estimació per al tradició, pel contrapunt, pels grans mestres de l’època medieval, i la seva voluntat d’expressar sentiments amb la música es conjuguen en un llenguatge que se situa e la cruïlla de la destrucció de la tonalitat i del mon que comportava. 3- Es per la raó anterior què la seva obra és un compendi de pensament i música de l’Europa de principis de segle, sense que això suposi ni conservadorisme, ni progressisme, la seva música està en paral•lel al que va significar Bach al segle XVIII, sense valoracions qualitatives sinó de significat de fi d’una època, compendi, i obertura al futur.4- La invenció del sistema de l’acord del Tristany suposa una innovació i a la vegada un situar-se en una expectativa d’un futur que desconeix.
