A partir de l’anàlisi d’una sèrie d’obres programades a Catalunya en aquests darrers anys, s’analitzen les aportacions de la tecnologia digital a l’escenari de la dansa actual i les seves repercussions tant en l’àmbit teòric com en el de la producció. S’arriba a la conclusió que la dansa amb mediació digital no deixa de ser dansa contemporània, per bé que el concepte de corporalitat i de tot el que se’n deriva, resulti inevitablement alterat. Per tal de poder argumentar el rol de la tecnologia en la dansa actual, ha estat necessari realitzar un estudi diacrònic de l’ús de les tecnologies al llarg del temps, subratllant-ne continuïtats i ruptures. Un dels aspectes que ha resultat més complex ha estat el d’ordenar la pluralitat i diversitat de conceptes que se solen emprar, essent la seva reconceptualització una de les aportacions principals d’aquesta tesi.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados