Es un estudi del coneixement anatòmic present en el procés d'aprenentatge del dibuix, en l'entorn artístic espanyol, des de l'influx renaixentista del segle XVI fins a la institucionalització acadèmica del segle XVIII. Incidència morfològica, que ha estat expressada mitjançant la naturalista i eidològica, parcial però, dissecció descriptiva, confrontada amb la formulació mecànica del tractament de proporcions racionalitzades en els cànons; donat que ambdues varen ser fonamentades en l'empírica d'un conceptualisme tectònic. Treball que per les vinculacions del procés s'ha apurat en tres parts: Criteris, Principis i Objecció. "Criteris", en relació al compendi i l'anàlisi dels texts i il¿lustracions dels científics, homes de lletres; artistes i diletants, on es fa present el referent anatòmic, així com el seru context, els precedents i les influencies retrudes. "Principis", que si bé poden ser fonaments, fets, aspectes o consideracions, fa que des del contrast complementin l'avaluació.
"Objecció". sobre la valorarió anatòmica, que s'explica en consonància i com a complement en l'avenç renaixentista per compondre el dibuix de línia que circumscriu una forma tancada i que versus clàssic com a tal a romàs acadèmicament, conformantse paral.lelament al natural i des d'una hipotetica teoria correctora de codincacio uniformista.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados