El Ribagorza a l'Alta Llitera. Els parlars de la Vall de la Sosa de Peralta
- Autores: Ramon Sistac i Vicén
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 1987
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Antoni Maria Badia Margarit (presid.), Emili Casanova Herrero (secret.), Antoni Ferrando Francés (voc.), Francisco Javier Terrado Pablo (voc.), L. Mott Brian (voc.)
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
LA COMARCA DE LA LLITERA CONSTITUEIX, CULTURALMENT I LINGUISTICA, L'EXTREM MERIDIONAL DE LA RIBAGORCA. A L'ALTA LLITERA OCCIDENTAL, SEMBLANTMENT A LES TERRES DE LA BAIXA RIBERA DE L'ISAVENA, HOM CONSTATA L'EXISTENCIA D'UNA AREA DE TRANSICIO ENTRE ELS PARLARS CATALANS I ELS ARAGONESOS. DINS D'AQUESTA MICRO-COMARCA (VALL DE LA SOSA DE PERALTA) CONSTITUIDA PELS TERMES MUNICIPALS ACTUALS DE PERALTA DE CALASANZ I AZANUY-ALINS , DESCRIVIM TRES AMBITS DIALECTALS CLARAMENT DIFERENCIATS: LA ZONA 1 (GAVASA I PERALTA DE LA SAL), LA ZONA 2 (CALASSANC I ACANUI O SANUI) I LA ZONA 3 (ALINS DEL MONT O DE LLITERA). EL PARLAR DE LA ZONA 1 ES CARACTERITZA PELS SEUS TRETS NETAMENT CATALANS, ENTRE ELS QUALS CAL DESTACAR ALGUNS ARCAISMES -I TAMBE ALGUNA INNOVACIO PECULIAR- FONETICS I MORFOSINTACTICS QUE L'ACOSTEN ALS VEINS PARLARS CATALANS ALTO-RIBAGORCANS I PALLARESOS. EN L'ASPECTE LEXIC, UNA CASTELLANITZACIO SUPERFICIAL NO AMAGA LA SEUA CATALANITAT PROFUNDA. A LES ZONES 2 I 3 L'HIBRIDISME LINGUISTIC ES PATENT, TOI I QUE LES SOLUCIONS DIACRONIQUES DE LA SEUA ESTRUCTURA SEMBLEN DETERMINAR UNA BASE CATALANA (O PRE-CATALANA) PREPONDERANT. AQUESTA ENCARA ES MANTE PARCIALMENT, MALGRAT LA FORTA CASTELLANITZACIO, A LA ZONA 2, PERO JA HA ESDEVINGUT SECUNDARIA I RESIDUAL A LA ZONA 3, A CAUSA PRINCIPALMENT DE LA VINCULACIO, JA ANTIGA, DEL LLOC D'ALINS A LA VEINA VILA DE FONTS (DE PARLA ARAGONESA) I A L'AREA D'INFLUENCIA DE LES IMPORTANTS POBLACIONS (CASTELLANO-PARLANTS) DE BARBASTRE, MONTSO I BINEFAR.
