Amateur museum practices: leisure, myth, and ritual seven case studies from catalonia and a contrast case from colombia”

• Autores: Mariona Moncunill-Piñas
• Directores de la Tesis: Natàlia Cantó i Milà (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Oberta de Catalunya ( España ) en 2017
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Fiona Candlin (presid.), Olli Pyyhtinen (secret.), Alba Colombo (voc.)
• Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Sociedad de la Información y el Conocimiento por la Universitat Oberta de Catalunya
• Materias:
  • Antropología
    • Antropología cultural
      • Museología
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  O2 Repositori UOC  TDX 
• Resumen

  • Els museus amateur són entesos com a activitats de lleure pels seus creadors. Els practicants amateur de museus, acostumen a invertir un temps, esforç i recursos considerables en els seus museus, que tendeixen a incloure una col·lecció de la que deriven. Es diferencien dels museus comunitaris en que són projectes bàsicament individuals o quasi individuals i sense una intencionalitat política aparent. Aquests museus han estat poc tinguts en compte en la recerca museològica malgrat que degut a les seves especificitats, ofereixen la oportunitat de qüestionar temes rellevants sobre la institució dels museus, la direccionalitat de les seves pràctiques, la manera en la que els individus es relacionen amb ells i el rol que aquests poden tenir a les nostres societats.

    M’aproximo als museus amateur a través de les pràctiques dels seus creadors per tal de descobrir quines són les posicions des de les que s’hi dediquen. La meva hipòtesi de treball és que fan museus des de posicions de desavantatge en relació a altres “practicants” de museus. Per això, analitzo les seves pràctiques específiques i la manera en la que s’hi relacionen. Això em permet mostrar que les posicions des de les que actuen donen forma a les seves pràctiques i viceversa, que les pràctiques amateur de museus els serveixen per millorar les seves posicions a través d’un augment del seu capital simbòlic.

    Per fer-ho, utilitzo una metodologia qualitativa basada en la Teoria Fonamentada (Grouded Theory). Set casos d’estudi de Catalunya i un cas de contrast de Medellín (Colòmbia), conformen el corpus d’aquesta recerca i han estat aproximats a través d’observació participant, entrevistes en profunditat i revisió de documentació.

    El marc teòric i la construcció teòrica que resulta d’aquesta recerca es basen especialment en la teoria de la pràctica de Bourdieu i en la concepció de consum cultural de de Certeau, que em permeten destacar les pràctiques amateur de museus com a socialment situades. L’obra d’aquests autors és posada en relació a recerca sobre museus amateur i sobre altres tipus de museus fets des de posicions de desavantatge similars, així com també a altra literatura rellevant del camp de la museologia crítica. També m’aproximo a les pràctiques amateur de museus des del punt de vista dels estudis de lleure per tal de destacar la importància del lleure en la seva comprensió. Les teories de mite i ritual són el punt de vista analític que em permet centrar l’atenció i explicar les formes en les que els practicants amateur de museus aconsegueixen augmentar el seu capital simbòlic i guanyar avantatge en la lluita per la presa de posicions a través de les pràctiques de museus.