La cardioversión en la fibrilación auricular: Uso actual e implicaciones clínicas

• Autores: Xavier Viñolas Prat
• Directores de la Tesis: Josep M. Alegret i Colomé (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Rovira i Virgili ( España ) en 2013
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Lluís Masana Marín (presid.), Antoni Bayes Genis (secret.), Víctor Bazán Gelizo (voc.)
• Materias:
  • Ciencias médicas
    • Patología
      • Patología cardiovascular
      • Trombosis
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  hdl.handle.net  TDX 
• Resumen

  • ¿ Contribucions i coneixements nous que aporta la tesi: Aporta informació original sobre la utilització de la cardioversió elèctrica a la pràctica clínica, diferent a la que constava a diferents assajos clínics publicats. Aquests nous coneixements tenen implicacions clíniques rellevants.

    ¿ Metodologia emprada i conclusions més rellevants: En els estudis realitzats es recullen dades de manera prospectiva i consecutiva de 1.515 pacients amb fibril.lació auricular remesos a cardioversió elèctrica en 97 hospitals espanyols entre el 1 de febrer i el 30 de juny de 2004.

    S¿ha realitzat una anàlisi estadística descriptiva de les diferents variables enregistrades, així com diferents anàlisis multivariants per a determinar factors predictors de les complicacions descrites.

    Les conclusions més rellevants són: ¿ En la pràctica habitual, l'ACO s'utilitza freqüentment després d'una cardioversió en pacients amb risc d'embolisme baix o moderat. Comparant el risc embolic i hemorràgic, la AO a llarg termini no pareix recomanada en pacients amb una puntuació de CHADS2 de 1 (quan son ¿75 anys) o de 0 que romanen en RS després del primer mes de la cardioversió.

    ¿ L'absència d'obesitat, el temps d'evolució de la FA inferior a un any i l'absència de cardiopatia estructural es van identificar com a factors predictors de reversió a RS.

    ¿ Els pacients remesos a cardioversió en Espanya tenen un perfil de risc cardiovascular menor que els pacients inclosos en el estudi AFFIRM i aparentment menor que el de l'estudi RACE.

    ¿ En la pràctica habitual, després d'una cardioversió elèctrica efectiva per FA persistent en pacients sense cardiopatia estructural, la gran majoria rep fàrmacs antiarritmics, principalment amiodarona. El seu us és el principal factor relacionat amb el manteniment del ritme sinusal 1 any després.

    ¿ La SC es va relacionar amb l'èxit de la ECV en pacients tractats amb energia monofàsica, mentre que no vam identificar cap factor predictor en pacients tractats amb energia bifàsica. L'energia bifàsica fou més efectiva en pacients amb una SC elevada.

    ¿ Resultats tangibles de la investigació: llibres, articles, comunicacions a congressos,...:

    Articles Alegret JM, Viñolas X, et al. Predictors of success and effect of biphasic energy on electrical cardioversion in patients with persistent atrial fibrillation. Europace. 2007; 9:942-6 Alegret JM, Viñolas X, et al. Perfil clínico de los pacientes con fibrilación auricular persistente remitidos a cardioversión: Registro sobre la cardioversión en España (REVERSE). Revista Española de Cardiología. 2008; 61:630-4 Alegret JM, Viñolas X, et al. Utilidad en la práctica clínica del tratamiento antiarrítmico tras cardioversión eléctrica en pacientes sin cardiopatía estructural. Revista Española Cardiología. 2008; 61:1274-9 Alegret JM, Viñolas X, et al. Uso e implicaciones clínicas del mantenimiento de la anticoagulación tras una cardioversión eficaz. Medicina Clínica. 2011; 137:14-6 Viñolas X, Freire F, et al. Factores predictores de reversión a ritmo sinusal precardioversión eléctrica en pacientes con fibrilación auricular persistente tratados con antiarrítmicos. Medicina Clínica. 2013; 140:315-5 Congressos. Comunicacions: ¿ Characteristics of patients treated with electrical cardioversion after the AFFIRM.

    X Viñolas, JM Alegret on behalf of REVERSE investigators.

    Congress of the European Society of Cardiology 2005.

    - Factores predictores de éxito de la cardioversión eléctrica en la fibrilación auricular persistente: datos del registro REVERSE.

    JM Alegret, X Viñolas, J Sagristà, A Hernández-Madrid, en nombre de los investigadores del estudio REVERSE.

    Congreso de la Sociedad Española de Cardiologia 2005.

    - Factores implicados en la reversión a ritmo sinusal en pacientes con fibrilación auricular persis-tente tratados con antiarrítmicos: datos del registro REVERSE JM Alegret, X Viñolas, J Sagristà, A Hernández-Madrid, en nombre de los investigadores del estudio REVERSE.

    Congreso de la Sociedad Española de Cardiologia 2005.

    - Pharmacological cardioversion in patients with atrial fibrillation is predictor of mantenance of sinus ryhtm.

    X Viñolas, JM Alegret on behalf of REVERSE investigators.

    Congress of the European Society of Cardiology 2006.

    - Tratamiento anticoagulante y complicaciones embólico-hemorrágicas post-cardioversión eléctri-ca: Resultados del registro REVERSE.

    JM Alegret, X Viñolas, JL Martinez Sande, A Pastor, A Hernandez-Madrid, J Pérez-Villacastin, E Castellanos, J Sagristà, en nombre de los investigadores del estudio REVERSE.

    Congreso de la Sociedad Española de Cardiologia 2006.

    - Mantenimiento del ritmo sinusal a un año tras cardioversión eléctrica por fibrilación auricular persistente: resultados del registro REVERSE.

    JM Alegret, X Viñolas, L Perez, X Sabaté, A Medina, L Mont, A Berruezo, A Moya en nombre de los investigadores del estudio REVERSE.

    Congreso de la Sociedad Española de Cardiologia, Málaga 2006.

    - Control del ritmo vs control de la frecuencia cardiaca: ¿se han modificado las características de los pacientes remitidos a cardioversión eléctrica por fibrilación auricular?.

    JM Alegret, C Romero, X Viñolas, X Sabaté, R Villuendas, J Pérez Rodon, S Pons y N Calvo Congreso Sociedad Española de Cardiologia, Las Palmas 2011.