La memòria de l'holocaust a l'estat espanyol. Des d'una perspectiva sociològica i una perspectiva històrica

• Autores: Marta Simó Sánchez
• Directores de la Tesis: Joan B. Culla (dir. tes.), Joan Estruch Gibert (dir. tes.)
• Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2018
• Idioma: español
• Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Calvet Bellera (presid.), Avi Astor (secret.), Jordi Guixé i Corominas (voc.)
• Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Sociología
• Materias:
  • Sociología
    • Sociología cultural
      • Sociología de la religión
• Enlaces
  • Tesis en acceso abierto en:  TESEO  TDX 
• Resumen

  • Aquesta Tesi aborda el tema de la Memòria de l’Holocaust a l’Estat Espanyol a través d’una perspectiva sociològica i una perspectiva històrica. Els conceptes de memòria, antisemitisme i totalitarisme són les variables que articulen i justifiquen el plantejament d’aquesta recerca. A través de la recerca historiogràfica i els testimonis, s’ha analitzat els diferents actors que van intervenir en l’Holocaust relacionats amb l’Estat Espanyol juntament amb aquelles ideologies que els podien influenciar. El primer actor a analitzar han estat les víctimes, principalment els jueus, tot i que es fa una pinzellada dels Republicans, així com del Treballadors espanyols que van anar a l’Alemanya Nazi. A través de diversos testimonis s’ha pogut conèixer qui eren, quina fou la seva trajectòria entre el 1936 i el 1948, i la seva sort en l’Holocaust, i quina relació van tenir amb les diferents institucions de l’Estat Espanyol i amb les organitzacions d’ajuda estrangeres. El segon grup que s’ha analitzat és el Govern Franquista per conèixer quin fou el rol d’aquest en relació amb l’Holocaust. La hipòtesi de treball és veure si és possible classificar-lo com a Perpetrador, Col·laborador o Bystander. Per això, és fa un primer anàlisi concret sobre l’antisemitisme, en un segon lloc, s’indaga sobre les relacions que van existir entre el govern de Franco i l’Alemanya Nazi,. En una tercer apartat, s’analitzen les principals institucions que van jugar un rol en la seva influència ideològica tant en la població com en altres institucions respecte a l’Holocaust: la Falange i l’Església i en l’última part s’estudia la política exterior front l’Holocaust per part del govern franquista en aquells països on hi havia població espanyola, fent una comparació amb els altres països suposadament neutrals, per acabar abordant la política de Franco amb l’Alemanya Nazi un cop acabada la guerra i fins l’inici de la guerra freda. Finalment, s’aborda l’Holocaust a la Unió Soviètica considerant-lo un dels capítols més innovadors i centrals per entendre la relació i la construcció de la memòria envers l’Holocaust. A la URSS és on membres de l’Estat espanyol, tant els Divisionaris com els Republicans, van ser testimonis directes de la destrucció del poble jueu. A més a més, la relació amb el bolxevisme permet poder relacionar-ho amb l’imaginari de l’enemic judeo-bolxevic.