Disseny, síntesi i avaluació biològica de nous compostos potencialment antitumorals per inhibició enzimàtica
- Autores: Laura Grau Valls
- Directores de la Tesis: Maria Dolors Pujol Dilme (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TDX
- Resumen
Aquesta tesis doctoral està enfocada a la investigació de nous agents amb potencial activitat antitumoral, mitjançant la inhibició d'enzims claus per al desenvolupament i la progressió del càncer, com per exemple KRAS. De la mateixa manera, es busca la preparació de compostos que actuïn sobre més d'una diana i de forma selectiva contra les cèl·lules canceroses per tal de millorar l'eficàcia dels furuts tractaments i els seus efectes adversos.
S'ha dut a terme la preparació sintètica de tres sèries de compostos; la primera conté en la seva estructura els nuclis de diaril èter i diaril urea. La segona pren com a model el nucli del polifenol natural resveratrol, sobre el qual es fan modificacions estructurals, tant en els fenols com en el doble enllaç mitjançant la fixació de la configuració desitjada. Finalment, la tercera sèrie es basa en la preparació d'anàlegs de la combretastatina A4 mitjançant modificacions en els dos anells aromàtics i la fixació de la seva configuració mitjançant la introducció d'un cicle. Els compostos s'han preparat mitjançant reaccions clàssiques de química orgànica i posteriorment purificats mitjançant tècniques de separació (cromatografia o recristal·lització) i s'ha dut a terme l'elucidació estructural corresponent.
Finalment, s'ha dut a terme part de l'avaluació biològica d'un dels compostos preparats, així com també d'altres caps de sèrie del nostre grup de treball, utilitzant assajos in vitro de viabilitat cel·lular en cèl·lules HT29 de càncer de colon mitjançant la tècnica del MTT. Per tal d'estudiar l'activitat antiproliferativa dels diferents compostos en models in vitro més representatius de l'ambient tumoral, s'han utilitzat cultius en monocapa sota condicions de normòxia i hipòxia, i models 3D com els esferoids.
