Traslados no planificados desde unidades de rehabilitación geriátrica a los hospitales agudos de referencia: incidencia, factores asociados e intervención piloto para disminuir la incidencia
- Autores: Daniel Colprim
- Directores de la Tesis: Marco Inzitari (dir. tes.), Ramon Miralles Basseda (tut. tes.)
- Lectura: En la Universitat Autònoma de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Josep Angel Bosch Gil (presid.), Francisco José Tarazona Santabalbina (secret.), Ernest Bragulat Baur (voc.)
- Programa de doctorado: Programa Oficial de Doctorado en Medicina
- Materias:
- Enlaces
- Tesis en acceso abierto en: TESEO
- Resumen
Introducció:
En les persones grans, els Trasllats No Planificats (TNP) entre els diferents nivells dels sistema sanitari acostumen associar-se a alts costos i efectes adversos de salut. Sovint, aquests s’esdevenen després d’una hospitalització i acaben amb un reingrés. En l’àmbit residencial aquesta problemàtica s'ha estudiat àmpliament. En canvi, el coneixement que es té dels TNP en unitats de Rehabilitació Geriàtrica (RG) és escassa.
La present tesi doctoral vol aprofundir en la incidència, factors de risc dels TNP en RG (cohort 1), i la realització una intervenció pilot qualitativa per valorar si té impacte en la incidència (cohorts 2 i 3).
Persones i Mètode:
Pacients ≥ 65 anys ingressats en una unitat de RG, on es treballa de forma interdisciplinar mitjançant la valoració geriàtrica integral. Principals variables: demogràfiques, de procedència-destí a l’alta , funcionals, comorbilitat, socials i els principals diagnòstics al ingrés.
La variable resultat fou tenir un o més TNP al hospital d’aguts de referència durant els primers 30 dies d’ingrés.
Es calculà la densitat d’incidència, i els factors de risc de TNP mitjançant regressió de Cox (cohort 1).
La intervenció pilot (7 mesos) es fonamentà en la implementació de dos elements: 1) Protocol de Detecció precoç de Símptomes (PDS), i 2) Protocol de Directrius Avançades (PDA). Com a controls s’han utilitzat dos cohorts, una pre-intervenció i l’altre paral·lela. Vam valorar l’impacte de la intervenció mitjançant el Log-Rank test i la corba de Kaplan-Meier.
Resultats:
La densitat d’incidència de TNP en la cohort 1 fou de 5,64 trasllats/1000 dies d’ingrés. Els factors de risc que s’associaren a un TNP foren: ingrés post-cirurgia general (HR [95% IC]= 1.88 (1.21-2.94)), prendre 8 o més fàrmacs al ingrés (HR [95% IC]= 1.98 (1.37-2.86)), i viure en parella (HR [95% IC]= 1.35 (1.01-1.81)) (Cohort 1). En la cohort 2 i 3, la incidència fou 3,59 i 2,88 trasllats/1000 dies ingrés respectivament. La freqüència dels TNP que acabaren en reingrés es mantingué estable en les 3 cohorts. En canvi, els pacients que van i tornen d’urgències disminuïren progressivament en les cohorts 2 i 3. Entre un 35 i 48 % dels TNP es produïen durant la primera setmana.
Dels 118 pacients ingressats a la unitat d’intervenció pilot, a 80 se’ls pogué aplicar el PDA, en canvi el PDS no tingué adherència. En la mostra pre-intervenció (n=104) es registraren 10 TNP, al grup d’ intervenció (n=118) també 10, i a la cohort paral·lela de control (n=147) 8 TNP. L’anàlisi de supervivència no mostra diferències estadísticament significatives entre els diferents grups.
Conclusions:
La nostra densitat d’incidència de TNP i reingressos és similar a dades prèvies a nivell Europeu. Aquesta és menor respecte a estudis dels EUA, provablement degut a les diferències en el model sanitari. Els nostres resultats coincideixen amb la literatura que el major nombre de TNP i reingressos es donen durant la primera setmana d’ingrés. En les cohorts successives que hem estudiat, el percentatge de reingressos s’ha mantingut estable, a diferència dels TNP amb pacients que van i tornen que ha disminuït progressivament. Aquest fet es podria explicar per la milloria del coneixement de la problemàtica dels TNP i de les transicions assistencials, possiblement arrel de la implementació del mateix projecte de recerca en el hospital. La intervenció pilot no ha tingut un impacte sobre la incidència de TNP. Especulem que pugui ser per la dificultat d’implementació d’una intervenció complexa com aquesta, tant a nivell de canvi de la pràctica assistencial, en un temps relativament curt, com de valoració dels resultats en un disseny no aleatoritzat i amb possible contaminació entre unitats, entre altres factors, a part d’una mostra de participants al estudi relativament reduïda.
