L'efecte de l'EGF sobre la gluconeogènesi en hepatòcits aïllats de rates dejunades és transitori i depèn del tipus de substrat gluconeogènic, així com, de les condicions d'incubació de les cèl¿lules amb l'EGF. Així, l'EGF, si les cèl¿lules no es preincuben amb aquest polipèptid abans d'iniciar-se la incubació amb el substrat gluconeogènic estimula la gluconeogènesi a partir de lactat per un mecanisme dependent del Ca2+ extracel¿lular. Els nostres resultats ens indiquen que la modulació -de la piruvat quinasa no està implicada en aquesta estimulació, però si hi podria estar-ho l'activació de la respiració cel¿lular. Per altra part, l'EGF quan les cèl¿lules es preincuben 40 minuts amb l'EGF abans d'iniciar-se la incubació amb el substrat, inhibeix la gluconeogènesi a partir de lactat i glicerol i l'estimula a partir de piruvat, observant-se una bona relació entre l'efecte de l'EGF sobre l'estat redox citosòlic i la síntesi de glucosa. Emprant el lactat com substrat gluconeogènic, s'observa que aquests canvis són sensibles a la presència d'ions amoni i es suggereix que podrien ser una conseqüència de l'efecte de l'EGF oxidant la mitocòndria.
S'ha constatat que l'acció de l'EGF sobre la producció de glucosa a partir de lactat, tant si -les cèl¿lules es preincuben o no 40 minuts amb aquest polipèptid, és independent de l'activació del bescanviador Na+/H+ i de la hiperpolarització de la membrana.
Aquests resultats ens porten a pensar que els canvis que l'EGF produeix sobre la gluconeogènesi hepàtica són secundaris a la seva funció mitogènica i poden ser una conseqüència -indirecta d'una acció ràpida mobilitzant Ca2+ i d'uns efectes més lents d'estalvi de nitrògen.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados