Resumen de El règim jurídic de les mesures per a garantir el dret a l'habitatge en un context de crisi
A Espanya, a finals de l’any 2007, amb l’esclat de la bombolla immobiliària, s’inicià una profunda crisi econòmica. Aquells fets van marcar l’inici d’una acumulació d’adversitats per a moltes famílies que havien adquirit un habitatge amb finançament hipotecari.
La prioritat de les polítiques públiques d’habitatge ja no era trobar fórmules per a disposar d’un habitatge en condicions de sostenibilitat econòmica familiar, sinó que la configuració legal de les execucions hipotecàries va comportar que mantenir-se a l’habitatge i evitar el llançament, o el desnonament en el cas dels arrendaments, és convertís en la principal de les preocupacions.
En el marc de la post-bombolla, les diferents administracions públiques han creat al llarg d'aquests anys una autèntica bombolla legislativa plena d’instruments, especialment coercitius, per aconseguir disposar d’habitatges per a solucionar l’emergència residencial, mesures que són objecte d'especial atenció i anàlisi en aquest treball..
L’ampliació i 'redefinició' de la funció social de la propietat ha estat clau per a intentar mobilitzar habitatges buits del parc immobiliari. Però tota aquesta regulació ha comportat novament, en l'àmbit sectorial de les polítiques públiques d'habitatge, unes intenses desavinences –resoltes pel Tribunal Constitucional- entre les administracions estatal i autonòmiques sobre la capacitat competencial de cada una d'elles per a regular en la matèria. S'analitzen en aquest treball els 14 procediments, que iniciant-se a l'any 2013, no han finalitzat fins l'any 2019.
En síntesi, en l’actual escenari de post-crisi, més de 10 anys després, la majoria de mesures, resten plenament efectives, i es posa de relleu en aquesta investigació quines són eficients per resoldre l’emergència residencial que apareix encara de forma cronificada per la insuficiència de recursos dels que disposa l’administració per a poder fer front a la necessitat d’habitatge de la ciutadania en situació de vulnerabilitat.
