Resumen de Estudi arqueomalacològic de son real (mallorca). Els mol·luscs marins dels jaciments arqueolòlics de son real: una nova eina d´aproximació a la prehistòria i protohistòria de mallorca
El coneixement que s’ha anat generat en els darrers anys sobre les diferents cultures que dominaren la prehistòria de Mallorca, així com la de Menorca i durant un determinat període també la d’Eivissa i Formentera, ha donat com a resultat un trencament evident amb la visió tradicional d’una societat estancada. L’enfocament multidisciplinari de la investigació arqueològica ha permès una periodització més acurada de l’evolució cultural d’aquelles societats i, sobre tot, una explicació més raonada i sustentada en l’evidència arqueològica / científica sobre l’organització social, les formes de subsistència o la gestió del territori. Aquest treball de recerca és una aproximació a la prehistòria i protohistòria de Mallorca a través de l’estudi de les restes de mol·luscs marins provinents de jaciments arqueològics (Arqueomalacologia).
Tot i que el present treball se centra especialment durant el darrer període cultural (s. VI / s. II AC) que dominà Mallorca (i Menorca), també es mostren evidències de la utilització dels mol·luscs marins des de la consolidació de la presència humana, a mitjans del segon mil·lenni, fins pràcticament el canvi d’era. Això s’ha aconseguit gràcies a la feina feta sobre una sèrie de jaciments arqueològics localitzats a la badia d’Alcúdia, al vessant de gregal (nord-est) de Mallorca, concretament a la finca pública de Son Real (TM Santa Margalida). També s’han realitzat una sèrie de prospeccions sobre dues espècies de gasteròpodes actuals en diversos punts de la costa de Mallorca i Cabrera, amb la intenció d’utilitzar-los com a referència envers els pretèrits. La tria de l’espai de Son Real no és casual, hi ha una representació de pràcticament totes les cultures que es desenvolupen durant la prehistòria i protohistòria mallorquina, amb la consideració d’algun dels seus jaciments com a emblemàtic. Per altra banda, en les seves intervencions arqueològiques més actuals es gaudeix d’uns adequats estàndards de qualitat i la conservació de totes (o gran part de) les restes faunístiques.
Per a cada un dels jaciments s’han descrit i s’han establert les fases o moments cronològics amb els que s’han pogut dividir la seva activitat, exposant-se el resultats de cada un dels aspectes analitzats i les oportunes conclusions, a escala de fases, de jaciment i globals. S’ha evidenciat la vinculació entre algunes de les agrupacions temporals establertes dins dels jaciments, la qual cosa ha permès relacionar les activitats que s’hi realitzaven a través del temps, així com començar diferenciar zones o espais específics dels jaciments gràcies a una presència desigual de les restes. Pel que fa als exemplars actuals, l’estudi s’ha centrat en Patella rustica i Phorcus turbinatus, dues de les espècies més abundants en els jaciments, i en conseqüència, amb major volum de dades. Aquest ha permès realitzar una fotografia recent de l’estat de les citades comunitats, la qual ha servit per entreveure possibles canvis en la seva composició i especialment en les talles dels exemplars arqueològics envers els contemporanis.
Malgrat algunes mancances en la informació disponible, és evident que els mol·luscs marins formaven part de la vida dels habitants prehistòrics de Mallorca, tant pel que fa al seu vessant alimentari com en els aspectes rituals o simbòlics. Els exemplars extrets dels contextos arqueològics provenen d’ambients propers, però no són el seu reflex directe, amb la qual cosa és versemblant suposar una captura / recollida selectiva. Per poder acabar d’entendre el seu verdader paper en aquelles societats i per tenir una visió més clara de les comunitats naturals costaneres, caldrà aprofundir i ampliar l’estudi i les anàlisis sobre les restes de mol·luscs i, a ser possible, ampliar-la cap a altres vertebrats i invertebrats marins. Encara hi ha molt camí per recórrer.
