Quaderns kodak, d'e.-c. Ricart: edició i estudi
- Autores: Enric Blanco Piñol
- Directores de la Tesis: Josep Murgades i Barceló (dir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2019
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Víctor Martínez-Gil (presid.), Glòria Casals Nogués (secret.), Montserrat Comas i Güell (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Estudios Lingüísticos, Literarios y Culturales por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
RESUM Quaderns Kodak és el nom amb què es coneix el diari íntim del pintor i gravador Enric-Cristòfol Ricart (Vilanova i la Geltrú, 1893-1960), redactat entre el 1920 i el 1956, el qual, fins ara, ha vist la llum només molt fragmentàriament. Aquesta tesi doctoral n’és una edició anotada, precedida de l’estudi corresponent, on s’assaja una lectura global i literària del text —no només historicoartística, doncs—, atenta als mecanismes de representació del jo i als pactes de lectura i d’escriptura que s’hi segellen. Efectivament, els Quaderns Kodak es poden entendre com una crònica de l’art català coetani de Ricart, d’una banda, i com a acte performatiu, de l’altra, susceptible de ser llegit des de la literatura. A banda d’un document més o menys històric, doncs, es tracta de l’espai de la figuració d’un jo complex, canviant, que es rellegeix, amb una mirada penetrant i irònica sobre les coses, en una posició fronterera quant als gèneres i quant a la mateixa literatura. El diari s’alimenta d’una poètica explícita que molts cops nega la possibilitat de servir-se’n, segons una idea de la literatura com a artifici i segons un projecte d’escriptura —una màscara— “natural” i autodirigida. En qualsevol cas, aquesta poètica explícita és el revers d’una altra poètica, implícita, que emana de la mateixa textualitat; com es provarà de demostrar, ambudes són inalienablement literàries. L’estudi vol explotar, justament, aquesta lectura literària dels Quaderns Kodak, tot estudiant-ne les relacions arxitextuals i inserint-los en el panorama del diarisme català, cosa que la poca bibliografia que se n’ocupa no ha fet, o només molt parcialment.
L’edició, ortografiada, materialitzada segons uns criteris filològics ad hoc, s’acompanya d’una anotació profusa, que explora la dimensió documental, referencial, del diari. Se n’ofereix una edició íntegra, completada amb un índex onomàstic. L’anotació dialoga amb la lectura de la dimensió performativa esbossada a l’estudi; junts, l’edició —amb l’anotació— i l’estudi aspiren a oferir una anàlisi global dels Quaderns Kodak, deutora de les propostes d’una bibliografia àmplia, que iŀlumini, alhora, la prototipicitat i la singularitat de la pràctica diarística de Ricart.
PARAULES CLAU: E.-C. Ricart, diari íntim, dietari, literatura del jo, art i literatura, gravat
