Metodologies d'alt rendiments per a la identificació de noves mutacions i gens causants de distròfies de retina hereditàries
- Autores: Marta de Castro Miró
- Directores de la Tesis: Roser Gonzàlez-Duarte (dir. tes.), Bru Cormand Rifa (codir. tes.)
- Lectura: En la Universitat de Barcelona ( España ) en 2017
- Idioma: español
- Tribunal Calificador de la Tesis: Susana Balcells Comas (presid.), Alejandro Garanto Iglesias (secret.), Loreto Martorell (voc.)
- Programa de doctorado: Programa de Doctorado en Genética por la Universidad de Barcelona
- Materias:
- Texto completo no disponible (Saber más ...)
- Resumen
Les distròfies de retina (DR) formen un ampli grup dins les patologies hereditàries de la visió que es caracteritza perquè cursen amb afectació retinal i per la seva elevada heterogeneïtat clínica i genètica. A nivell clínic les DR es classifiquen entre formes estacionàries o progressives i formes maculars o generalitzades i, en general, són difícils de diagnosticar. A nivell genètic s’han identificat més de 260 gens causals, associats a formes sindròmiques i no sindròmiques, que s’hereten seguint els patrons coneguts d’herència mendeliana. A més, algunes DR, particularment les que afecten el nervi òptic, són causades per gens mitocondrials.
Els avenços realitzats aquests darrers anys en les metodologies de seqüenciació massiva han contribuït molt positivament a la identificació de nous gens i noves mutacions, millorant molt el rendiment del diagnòstic genètic de les DR i obrint noves vies per assegurar el diagnòstic clínic, predir l’evolució de la patologia i identificar noves dianes terapèutiques.
El treball que es presenta en aquesta tesi s’emmarca en una línia d’investigació del grup que té com a objectius: 1) Millorar l’eficàcia i facilitar el rendiment del diagnòstic genètic de les DR i, 2) contribuir a la identificació de nous gens causals. En relació al primer punt, en el primer capítol de la tesi es descriu la versió optimitzada i ampliada (100 gens) d’un xip que havia dissenyat prèviament el grup per al diagnòstic genètic de les DR, basat en l’anàlisi cosegregació amb marcadors de tipus SNP. Emprant aquest xip s’analitza una cohort de 36 famílies espanyoles afectades de DR.
En els darrers anys, les metodologies de seqüenciació massiva, especialment l’estudi de l’exoma o WES, han revolucionat el diagnòstic genètic i han esdevingut especialment rellevants per a l’estudi de malalties com les DR, genèticament molt heterogènies, i per tant inabordables amb la seqüenciació capil•lar convencional (Sanger), pels costos i temps que implicaria aquest tipus d’estudi. El segon capítol de la tesi descriu el diagnòstic genètic per WES de 33 famílies afectades de DR. Aquest treball ha conduït a la identificació de nous gens i noves mutacions causals, i no només demostra que la seqüenciació massiva és l’eina adient per aquest tipus de diagnòstic genètic, molt més eficaç, ràpida i fiable que els xips emprats anteriorment, sinó que obre noves perspectives d’estudi de les bases genètiques d’aquestes patologies.
Finalment, es recull l’estudi de dues famílies, inicialment diagnosticades a nivell clínic com a retinosi pigmentària, la DR més freqüent, i on l’anàlisi amb el xip DR va donar resultats negatius. El diagnòstic genètic mitjançant WES ha revelat la presència de noves mutacions en el gen que causa la coroiderèmia, CHM, i la necessitat d’una reavaluació diagnòstica confirmatòria. Aquest estudi aporta dades rellevants per establir relacions genotip-fenotip en relació a la contribució d’altres variants patogèniques en gens DR que actuen de modificadors i de la inactivació del cromosoma X en el cas de femelles portadores.
